Utilizamos cookies propias y de terceros. Si continúa navegando, consideramos que acepta nuestra política de cookies.

1963-1966

1963
Premi de l’Art Club de Providence (Rhode Island, EUA). Junt amb Joan Brossa, publica El pa a la barca, llibre de bibliòfil per al qual realitza vint-i-cinc litografies-collage. Primera exposició individual a la Galerie Im Erker, amb la qual estableix una llarga relació professional i en la qual coincidirà sovint amb Eugène Ionesco, Friedrich Dürrenmat i Hans Hartung, entre d’altres. Exposicions individuals a Phoenix, Pasadena, Los Angeles, Nova York, Torí i París.

 

1964
Exposa vuit obres de gran format, realitzades entre 1955 i 1964, a la III Documenta de Kassel. Es publiquen les monografies Tàpies, de Blai Bonet, Tàpies 1954-1964, d’Alexandre Cirici, i Antoni Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages, de Joan Teixidor. Exposicions individuals a Colònia, Roma, París, Toronto, Bonn, Estocolm, Barcelona i Montreal. Participa en les exposicions col·lectives Painting and Sculpture of a Decade (Tate Gallery, Londres) i España Libre (Rímini, Florència, Reggio nell’Emilia, Venècia i Ferrara).

 

1965
Exposició retrospectiva a l’Institute of Contemporary Arts de Londres, organitzada per Roland Penrose. Realitza trenta-sis litografies per a Novel·la, nou llibre de bibliòfil en col·laboració amb Brossa. Exposicions individuals a Colònia, Munic, Solothurn, St. Gallen i Barcelona. Participa en les exposicions Collages and Constructions. 4 Internationals: Burri, Nevelson, Tàpies, Van Leyden (Martha Jackson Gallery, Nova York) i Weiss-Weiss (Galerie Schmela, Düsseldorf), junt amb Beuys, Fontana, Klein, Manzoni, Tinguely i Uecker, entre d’altres.

 

1966
Participa en una reunió clandestina al Convent dels Caputxins de Sarrià, Barcelona, on estudiants i intel·lectuals debaten la creació del primer sindicat universitari democràtic des del final de la Guerra Civil; després d’alguns dies de tancament, és arrestat per la policia, junt amb els altres participants, i posteriorment multat (el Tribunal Suprem confirmarà la sanció imposada a l’artista el 1971). Comença a redactar les seves memòries. Realitza els decorats per Semimaru, peça de teatre Nô de Yuzaki Motokiyo Zeami (1363-1443), que s’estrena al Teatre de l’Aliança del Poblenou, Barcelona. En la VI Biennal de Menton guanya el Grand Prix du Président de la République Française. El XV Congrés Internacional de Crítics d’Art, celebrat a Rímini, li concedeix la Medalla d’Or pel valor artístic i moral de la seva obra. Exposicions individuals a Madrid, Canes, Tolosa de Llenguadoc, París i Estocolm.