2010-2012

2010
La Galeria Toni Tàpies (Barcelona) mostra l’obra més recent de l’artista, realitzada a l’estudi de Campins l’estiu de 2009. La Fundació Antoni Tàpies (Barcelona) reobre les portes després de dos anys de tancament a causa de les obres de rehabilitació de la seu –realitzada a càrrec de l’estudi Ábalos+Sentkiewicz Arquitectos– amb l’exposició Antoni Tàpies. Els llocs de l’art, una mostra de la col·lecció privada de Tàpies al costat d’una selecció d’obres fetes per l’artista al llarg dels darrers vint anys. Amb motiu de la reobertura, s’instal·la a la terrassa de la Fundació l’obra Mitjó (maqueta, 1991; obra, 2010), un projecte d’escultura per al Saló Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona) que, després de tenir un gran ressò social, amb posicions a favor i en contra, no es va dur a terme. La Fundació Antoni Tàpies publica en català i castellà el primer volum de l’obra escrita completa d’Antoni Tàpies Memòria personal. Fragment per a una autobiografia (Obra escrita completa. Volum I). El 10 de març, Pere Gimferrer i Josep Miquel Sobrer presenten la publicació a l’auditori de la Fundació. Juntament amb Televisió de Catalunya i Enciclopèdia Catalana, la Fundació edita el documental Te de Tàpies, dirigit per Carolina Tubau i produït per Televisió de Catalunya. Joan Carles I d’Espanya li atorga el títol de marquès. Dissenya el logotip commemoratiu del 30è aniversari de la presentació pública de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), entitat de la qual és president d’honor. Realitza el cartell per commemorar el 500 aniversari del naixement de Sant Francesc de Borja. És homenatjat a la 5a Bienal Internacional de Gravura do Douro 2010 (agost-octubre). La Fundació Palau de Caldes d’Estrac organitza una exposició d’obres recents de l’artista, Antoni Tàpies. Mira la mà… (octubre 2010-gener 2011). La Galeria Fernando Santos (Porto) organitza l’exposició Antoni Tàpies. Obra gráfica (novembre-desembre 2010).

2011
La Galerie Lelong (París) mostra l’obra més recent de l’artista, realitzada a l’estudi de Campins l’estiu del 2010 (febrer–abril 2011). A la vegada, la Galerie Boisserée (Colònia) organitza l’exposició Antoni Tàpies. Malerei und Graphik. Participa a l’exposició Realisme(s). L’empremta de Courbet (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona). Realitza un cartell per anunciar el 12è Festival de músiques religioses i del món de Girona (28 juny – 10 juliol 2011). La Fundació Antoni Tàpies publica, juntament amb Indiana University Press, Bloomington & Indianapolis, Collected Essays (Complete Writings. Volume II), versió en anglès del segon i darrer volum de l’obra escrita completa d’aquest artista. Aquesta publicació aplega els llibres La pràctica de l’art (Barcelona: Ariel, 1970), L’art contra l’estètica (Barcelona: Ariel, 1974), La realitat com a art (Barcelona: Laertes, 1982), Per un art modern i progressista (Barcelona: Empúries, 1985), Valor de l’art (Barcelona: Empúries, 1993) i L’art i els seus llocs (Madrid: Ediciones Siruela, 1999), juntament amb un apèndix de textos miscel·lanis que, o bé no es van incloure en els llibres esmentats, o bé van ser escrits amb posterioritat. Per celebrar la publicació d’aquest llibre, la Fundació Antoni Tàpies i l’Institut Ramon Llull organitzen el debat La recepció crítica de l’obra d’Antoni Tàpies als Estats Units a l’Institute of Fine Arts de la New York University (Nova York). L’acte té com a ponents Manuel Borja-Villel, Serge Guilbaut i Julia E. Robinson, i Robert Lubar com a moderador. Participa a l’exposició Louise Bourgeois. Antoni Tàpies. Rencontre (Galería Soledad Lorenzo, octubre–novembre 2011). Exposa pintures i dibuixos a la Galeria Toni Tàpies (Barcelona) (novembre 2011 – gener 2012). El Museum für Gegenwartskunst Siegen (Siegen) organitza l’exposició retrospectiva Bild, Körper, Pathos (novembre 2011 – febrer 2012).

2012
Antoni Tàpies mor el 6 de febrer a Barcelona, a l’edat de vuintanta-vuit anys. En gest de dol, la Fundació Antoni Tàpies obre les portes de la institució durant dos dies per tal de facilitar a la ciutadania l’accés lliure a la Fundació, i a les obres exposades de l’artista.