1983-1985

1983
S’inaugura a Barcelona la seva escultura monumental en homenatge a Picasso. Realitza el paviment de la plaça Catalunya de Sant Boi de Llobregat, assistit per J. Gardy Artigas. La Generalitat de Catalunya li concedeix la Medalla d’Or. És nomenat Officier des Arts et des Lettres pel govern francès. Realitza cartells per al Comitè d’Artistes del Món contra l’Apartheid com a contribució a la lluita contra la discriminació racial en el món, per al Comitè Català d’Acció per la Pau i el Desarmament i per la commemoració del desè aniversari de la mort de Salvador Allende. Assisteix a la inauguració de la seva exposició a l’Abadia de Sénanque (Gordes, França). La Fundació Joan Miró de Barcelona acull una exposició antològica de cartells, portades de llibres i fundes de discos. Altres exposicions individuals a Hannover, Zuric, París i Barcelona.

1984
A Zuric, assisteix a la inauguració de la seva exposició d’escultures de ceràmica produïdes entre 1981 i 1983 (Galerie Maeght Lelong). Viatja a Sant Sebastià amb motiu de la seva exposició antològica al Museo de San Telmo. L’Associació per les Nacions Unides a Espanya li concedeix el Premi de la Pau i la Johann Wolfgang von Goethe Stiftung de Basilea li atorga el Premi Rembrandt. Es publica el llibre de bibliòfil L’estació, amb un text de J.V. Foix i gravats de Tàpies. Col·labora amb Edmond Jabès en el llibre Dans la double dépendance du dit. Victòria Combalia publica la monografia Tàpies. Per iniciativa de l’artista, es constitueix a Barcelona la Fundació Antoni Tàpies. Exposicions individuals a Berlín Occidental, París, Colònia, Madrid, Estocolm, Seül, Tòquio, Nova York i Frankfurt.

1985
Publica Per un art modern i progressista, nova recopilació d’escrits publicats anteriorment. Viatja a Milà amb motiu de la seva exposició retrospectiva al Palazzo Reale -organitzada per l’Ajuntament de la ciutat- i, simultàniament, a quatre galeries de la ciutat. A Brussel·les, assisteix a la inauguració d’una nova exposició antològica de la seva obra (Musée d’art moderne), organitzada en el marc d’Europalia 85. El govern francès li concedeix el Prix National de Peinture, i és nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts d’Estocolm. Rep, així mateix, el Premi de la Internationale Triennale für farbige Originalgrafik de Grenchen, Suïssa. Es publica Llull-Tàpies (un projecte iniciat el 1973), amb gravats de l’artista, una selecció de textos de Ramon Llull a càrrec de Pere Gimferrer i un epíleg de Miquel Batllori. Exposicions individuals a Barcelona, San Francisco, Madrid, Milà, Düsseldorf, Helsinki, Knokke-le-Zoute, Alcoi, Albacete i París.