1981-1982

1981
A Saint-Paul-de-Vence, crea les seves primeres escultures de ceràmica, assistit pel ceramista alemany Hans Spinner. A Madrid, el rei Joan Carles I li atorga la Medalla d’Or de Belles Arts, i a Londres és investit doctor honoris causa pel Royal College of Art. Fa els primers esbossos per a una escultura monumental dedicada a Picasso, encarregada a l’artista per l’Ajuntament de Barcelona. Noves col·laboracions en el camp de la bibliofília: Anular, amb José-Miguel Ullán, Tàpies, répliquer, amb Jean Daive, i La pierre trouant le sens mais, plus tard, le ciel au fond de l’entaille, amb Yves Bonnefoy. Assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva a la Fondation Château de Jau (Cases-de-Pène, França). Nou viatge a Nova York amb motiu de la seva exposició a la galeria M. Knoedler. A Barcelona, la Galeria Maeght reuneix més de cent pintures i dibuixos realitzats durant l’any 1980. Exposicions individuals a Tòquio, Lindau, St. Gallen, San Francisco, Madrid, Colònia, Düsseldorf, Osaka i Zuric. Participa en l’exposició Paris-Paris, 1937-1957. Création en France (Centre Georges Pompidou, París).

1982
Es publica La realitat com a art, tercera recopilació d’articles i declaracions de l’artista. La dicotomia entre “cultura real” i “cultura oficial” i el qüestionament de les polítiques culturals promogudes des del poder polític són temes recurrents en els textos escrits al llarg d’aquest any. Assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva a Venècia (Scuola di San Giovanni Evangelista), celebrada en el marc de la XL Biennal. Rep, junt amb Marc Chagall, el premi de la Fundació Wolf de Jerusalem. Realitza l’escenografia de l’obra de Jacques Dupin L’Éboulement. Col·labora amb Pere Gimferrer en el llibre de bibliòfil Aparicions. Realitza tres aiguaforts per a El péndulo inmóvil, de José Ángel Valente. Exposicions individuals a Roma, Saragossa, Stuttgart, París, Los Angeles, Barcelona, Nova York, Salzburg i Munic.