Logo Fundació Antoni Tàpies

1970-1973

1970
Acudeix a una assemblea clandestina que se celebra al monestir de Montserrat per protestar per l’anomenat Procés de Burgos, en el qual un tribunal militar jutja opositors a la dictadura del general Franco. Al llarg de l’any, intensifica la producció d’objectes-escultura i incrementa el nombre d’experiències en el camp de l’assemblatge. Realitza, en una línia similar, l’obra mural Gran esquinçall per al nou teatre de St. Gallen, Suïssa. Es publica La pràctica de l’art, compilació dels seus escrits i declaracions. Alexandre Cirici publica Tàpies, testimoni del silenci. Exposicions individuals a Nova York, Baden-Baden, Estocolm, Barcelona i Milà.

 

1971
Realitza la suite de dibuixos i collages Cartes per a la Teresa, que més tard (1974) s’editarà en forma de llibre. A la Galerie Maeght de Zuric presenta la seva producció recent d’assemblatges i objectes-escultura, realitzats entre 1968 i 1970. Col·labora amb André du Bouchet en el llibre de bibliòfil Air, amb catorze litografies i aiguaforts. Sebastià Gasch publica la monografia Tàpies. La galeria Il Collezionista d’Arte Contemporanea, de Roma, acull l’exposició Antoni Tàpies. Opere 1946-1970. Altres exposicions individuals a Colònia, Londres, Balstahl, Palma de Mallorca, Malmö i Barcelona.

 

1972
Obté el Premi Rubens, a Siegen, Alemanya, on s’inaugura una exposició retrospectiva de la seva obra (Städtische Galerie im Haus Seel). Joan Miró el nomena membre del patronat de la fundació que acaba de crear. Acudeix a la inauguració de l’exposició Tàpies. Objets et grands formats (Galerie Maeght, París). Vera Linhartova publica la monografia Tàpies. Participa, junt amb John Cage i Bob Thompson, en l’exposició Concept and Content (Martha Jackson Gallery, Nova York).

 

1973
De nou a París, assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva al Musée d’art moderne de la Ville de Paris, que posteriorment viatjarà a Ginebra (Musée Rath) i Charleroi (Palais de Beaux-Arts). Intensifica la seva dedicació a l’assaig, amb textos que es publiquen durant l’any en diferents mitjans de comunicació. Realitza una sèrie de litografies per al llibre La clau del foc, amb pròleg i selecció de textos de Pere Gimferrer. També crea els primers projectes per a Llull-Tàpies, llibre de bibliòfil que no es publicarà fins al 1985 i, al costat d’altres creadors, participa en el llibre-homenatge a Joan Miró L’Émerveillé merveilleux. Mariuccia Galfetti publica Tàpies. Obra gràfica 1947-1972. Exposicions individuals a Barcelona, Los Angeles, Sevilla, Bonn i Madrid.

Utilizamos cookies propias y de terceros. Si continúa navegando, consideramos que acepta nuestra política de cookies.

Close Icon