Logo Fundació Antoni Tàpies

1967-1969

1967
Viatja a París, on s’inaugura la seva primera exposició individual a la Galerie Maeght, amb la qual estableix una relació professional que es perllongarà en els anys. Rep el Gran Premi del Gravat de la VII Exposició Internacional del Gravat Modern de Ljubljana, Iugoslàvia. Giuseppe Gatt publica la monografia Tàpies, que inclou col·laboracions de Giulio Carlo Argan, Renato Barilli, Maurizio Calvesi, Filiberto Menna, Nello Ponente i Italo Tomassoni. Es publica, també, Antoni Tàpies o l’escarnidor de diademes, amb aportacions de Joan Brossa, Joaquim Gomis, Joan Prats i Francesc Vicens. Exposició antològica de la seva obra gràfica al Kunstmuseum de St. Gallen, Suïssa. Participa en les exposicions col·lectives Dix ans d’art vivant (Fondation Maeght, Saint-Paul-de-Vence) i Vom Bauhaus bis zur Gegenwart (Kunstverein, Hamburg).

 

1968
Col·labora amb Jacques Dupin en el llibre de bibliòfil La Nuit grandissante. Viatja a Viena, on assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva al Museum des 20. Jahrhunderts, organitzada per Werner Hofmann. Amb llençols doblegats i cosits, crea unes pantalles per a tres finestres del convent dels caputxins de Sion, Suïssa. Noves exposicions antològiques a Hamburg i Colònia. Altres exposicions individuals a Nova York, París i Düsseldorf.

 

1969
Durant aquest any escriu diversos textos per a diferents mitjans de comunicació en els quals reflexiona sobre el paper de l’art contemporani en la societat i polemitza sobre aspectes concrets de l’art i la cultura a Catalunya i Espanya. Michel Tapié publica la monografia Tàpies. Exposició retrospectiva de la seva obra gràfica a la Kunstverein de Kassel. Clovis Prevost dirigeix la pel·lícula Antoni Tàpies, produïda per la Fondation Maeght, i J.M. Acarín i A. Danhel realitzen Malír Tàpies, documental per a la televisió txecoslovaca. Noves exposicions individuals a Barcelona, París, Munic, Nova York i Toronto.