La Fundació Antoni Tàpies tancarà temporalment durant el dia 25 d’abril de 2024, a partir de les 17.00 h. Perdoneu les molèsties.

Llibreria
Logo Fundació Antoni Tàpies

1923-1943

1923
Neix a Barcelona el 13 de desembre, fill de Josep Tàpies Mestres i de Maria Puig Guerra. Durant la seva infantesa, Tàpies viurà en un ambient social i cultural marcat, en bona mesura, per l’amistat del seu pare amb destacats personatges de la vida pública catalana i del republicanisme catalanista de l’època, i per la intensa activitat cívica i política de l’avi matern.

 

1926-1933
Estudis primaris a diferents escoles de Barcelona (Col·legi de les monges de Loreto, Escola Alemanya i Escoles Pies).

 

1934
Inicia els estudis de batxillerat. Primer contacte amb l’art contemporani a través d’algunes publicacions catalanes i especialment del número extraordinari de Nadal de la revista D’Ací i d’Allà, coordinat per Josep Lluís Sert i Joan Prats, amb textos de Zervos, Foix i Gasch, entre d’altres, i reproduccions d’obres de Picasso, Braque, Gris, Léger, Mondrian, Brancusi, Kandinsky, Duchamp, Arp, Miró, etc.

 

1936-1939
Durant la Guerra Civil espanyola continua els seus estudis al Liceu Pràctic de Barcelona i, durant alguns mesos, freqüenta les dependències del govern de la Generalitat de Catalunya, on el seu pare exerceix d’assessor jurídic. Practica el dibuix i la pintura de forma autodidacta. El desenllaç de la guerra -derrota del govern democràtic i legítim de la II República i l’inici de la dictadura del general Franco- marcarà profundament molts aspectes de la seva futura trajectòria vital i artística.

 

1940
Els seus estudis -primer a l’Institut Menéndez y Pelayo i després una altra vegada a les Escoles Pies- s’interrompen sovint a causa de la seva salut fràgil.

 

1942-1943
Malaltia pulmonar i llarga convalescència al sanatori de Puig d’Olena i, posteriorment, a Puigcerdà i La Garriga. Dibuixa i fa còpies de Van Gogh i Picasso. S’interessa per la història de la filosofia. Llegeix Thomas Mann, Nietzsche, Spengler, Ibsen, Stendhal, Proust, Gide, etc. Sent predilecció per la música romàntica, especialment per Wagner i Brahms, així com per tota la ideologia estètica del romanticisme i del postromanticisme alemany.