1944-1948

1944
Inicia els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, que abandonarà poc abans d’acabar, i dels quals conservarà, sobretot, el record d’alguns companys: Carles Barral, Alfonso Costafreda, Jaime Gil de Biedma, Alberto Oliart, Joan Reventós, Josep M. Castellet, Manuel Sacristán, Josep M. Ainaud, etc. Durant dos mesos estudia dibuix a l’Acadèmia Valls de Barcelona, on coneix casualment el poeta i crític d’art Josep M. Junoy, l’estímul del qual l’influirà en la decisió de dedicar-se a l’art. D’aquest any, es conserven diversos retrats i autoretrats, així com alguns dibuixos d’influència picassiana i surrealista.

1945

Dedicació creixent a la pintura. Primeres temptatives amb materials densos, que obté mesclant pintura a l’oli amb blanc d’Espanya. S’interessa per la filosofia de Heidegger i de Sartre, així com pel pensament oriental.

1946

Ocupa temporalment un estudi al carrer Diputació de Barcelona. A les obres de tall primitivista i expressionista realitzades en aquest moment, s’hi sumen nombroses pintures abstractes, caracteritzades per un interès fonamental per la matèria i amb un ús recurrent del collage i del grattage.

1947
Coneix el poeta J.V. Foix, màxim representant de l’avantguarda literària catalana anterior a la Guerra Civil, amb qui estableix una sòlida amistat i una simpatia artística recíproca que perduraran al llarg del temps. Coneix també el poeta Joan Brossa, i també Joan Prats (que li transmet des del primer moment un corrent de simpatia i suport) i altres membres de l’antic ADLAN (Amics de l’Art Nou), que l’estimulen en el seu treball. Sebastià Gasch publica a la revista Destino l‘article “Unos dibujos de Tàpies”.

1948
Exposa al I Saló d’Octubre de Barcelona (Galeries Laietanes). És cofundador de la revista Dau al Set. Desenvolupa un interès creixent pel surrealisme, la psicoanàlisi i la ciència moderna. Coneix Joan Miró, que admira, i amb qui iniciarà a partir de llavors una amistat ininterrompuda. Realitza, al taller d’Enric Tormo, els seus primers aiguaforts.