Looking for a movie és un projecte educatiu i de creació experimental concebut per l’artista audiovisual Laura Ginès Bataller, amb l’il·lustrador i animador Pepon Meneses, i activat des de la Fundació Antoni Tàpies en el marc de l’exposició Bruce Conner. Llum de la foscor. El desenvolupament del projecte ha tingut lloc durant el curs 2022-2023 amb la participació de grups de joves procedents de tres centres educatius: l’IEA Oriol Martorell (4t d’ESO), l’Institut Mare de Déu de la Mercè (Cicle Formatiu de Grau Mitjà) i l’Institut Poeta Maragall (Batxillerat d’arts).
Laura Ginès va proposar als alumnes la realització de videoclips o films musicats amb unes característiques pactades, assumint la personalitat d’una cineasta inventada de la qual es faria una retrospectiva en finalitzar el procés.
El projecte es va iniciar el 23 de novembre del 2022 amb una sessió de treball amb els docents que havien de conduir l’activitat en els tres centres (Maria Alcàzar, Dani Ariño, Cristina Bailach, Araceli Bon, Inés Cornelles, Moisés Contreras, Tere Gómez, Xavier Hernández, Roger Mas, Amèlia Mañà, Sergi Pascual, Raúl Patiño, Joan Pedroche, Anna Planas i Pep Serra). L’objectiu de la trobada era compartir una caixa d’eines o recursos que havien de definir l’estil visual de la cineasta, i un llibre d’estil, que seguirien els alumnes en la realització dels seus films.
També es va visionar obra de diversos referents del món del cinema o la fotografia experimental que configurarien la personalitat artística de la cineasta inventada: desobedient com Blanca Viñas, amb la inventiva de Patrick Bokanowski, assemblador de peces com Bruce Conner i amb la llibertat d’un improvisador com Jim Blashfield. Durant aquesta trobada, la cineasta va prendre el nom de Mercè Martorell Maragall, derivat de la unió dels noms dels tres centres.
La caixa d’eines determinava que els recursos que calia fer servir eren:
· La interposició de filtres analògics entre la càmera i allò que gravem (trossos de plàstic o vidre texturat o de colors, petits objectes brillants o translúcids, etc.).
· L’ús de superfícies reflectants per a distorsionar la imatge, superposar dues imatges diferents o crear simetries.
· El collage animat (cut out).
El llibre d’estil que es configurà tenia els següents punts:
· La música ha de ser pròpia, o bé prou versionada, enregistrada pels mateixos estudiants.
· La durada total de les peces finals serà aproximadament de dos minuts. Ho acabarem de determinar en la fase primera del desenvolupament; també, quants estudiants treballaran a cada pel·lícula o a cada procés de la producció.
· En el muntatge, els plans tindran durades que oscil·laran entre els deu segons i un sol fotograma (flicker o parpelleig, fotograma simple, etc.). S’hi valen les repeticions, els plans invertits o capgirats, inserir plans en negre, etc.
· Que tothom treballi amb l’eina d’edició que tingui a l’abast, no importa quina.
· No hi haurà plans gravats amb càmera sense manipulació visual amb els filtres analògics.
· Si ens filmem a nosaltres mateixes, les cares no han de ser reconeixibles.
· Cal gravar la cartel·la amb el nom de la cineasta, que ha d’aparèixer en l’últim pla.
· Cal incloure un títol.
Després de la trobada amb les docents, es van organitzar visites a l’exposició de Bruce Conner amb cada grup. Els nois i noies van poder veure les nou obres de l’exposició, representatives del cinema experimental de Conner, considerat una figura llegendària tant per la seva visió crítica de la història de l’art com per la reputació que té com a pare del videoclip. Calia fixar-se en la manera en què Conner experimentava amb la percepció de l’espectador; com el so podia modificar la lectura de les imatges. Les obres que millor ho representaven eren, d’una banda, Crossroads (1976), que incorpora metratge dels primers tests atòmics submarins fets pels Estats Units a l’atol de Bikini. De l’altra, Looking for Mushrooms (1967), que té dues versions amb banda sonora diferent.
Tots els centres van seguir una metodologia molt semblant per a la creació dels videoclips. En primer lloc, i per grups, van generar una música. Laura Ginès i Pepon Meneses tenien molt clar que calia pensar estratègies per tal que les peces tinguessin una autoria coral i els diversos materials fossin d’ús col·lectiu. En aquest sentit, els grups no posarien imatges a la música que havien creat, sinó que cada grup elaboraria el film en diàleg amb la música composta per altres companys.
Una altra de les tasques que tenien els alumnes era la de generar metratge visual amb els recursos procedents de la caixa d’eines que la Laura i en Pepon van portar als centres educatius i que calia anar completant i ampliant de manera autònoma, composta de filtres i objectes per utilitzar durant l’enregistrament de les imatges.
Cada centre aniria arxivant aquest metratge en una carpeta compartida al núvol, de manera que quedaria automàticament col·lectivitzat i a disposició de qualsevol participant de l’institut. El procés d’elaboració de metratge va incloure unes sessions dedicades al collage animat realitzat a partir de material trobat i amb l’ajuda d’una aplicació stop-motion instal·lada en els dispositius mòbils de les estudiants.
Un cop es va disposar d’una quantitat significativa de metratge per elaborar els curts, es van adjudicar les músiques i va començar el procés de muntatge seguint el llibre d’estil de la cineasta i posant èmfasi en el caràcter no narratiu de les peces.
Durant tot aquest procés, la Laura i en Pepon van realitzar tres sessions de treball amb cada grup a l’aula. La primera, de presentació del projecte i de la metodologia; la segona, pel taller de collage animat, i l’última pel visionament dels videoclips acabats. Durant la producció de metratge visual, també es va donar feedback a distància a partir dels visionaments del material que anava quedant arxivat al Drive de cada institut.
En l’última sessió presencial, la del visionament de videoclips acabats, cada grup va decidir quins eren els films que podrien representar l’“etapa creativa” de la MMM que aquella classe simbolitzava; és a dir, en primer lloc, es van buscar quins elements en comú tenien totes les pel·lícules visionades, per anar enumerant a partir d’aquests les característiques d’un hipotètic període creatiu de Mercè Martorell Maragall. La Laura i en Pepon van comentar cadascun dels films a tall d’avaluació o retorn.
Amb els films seleccionats en aquesta sessió de treball amb els alumnes, es va organitzar una trobada amb la Laura, en Pepon i l’equip d’Educació del museu per a preparar el comissariat de la “retrospectiva” de la cineasta. Aquesta presentació oberta al públic dels resultats del projecte va tenir lloc el 18 de maig del 2023 a l’auditori de la Fundació. L’activitat es va anomenar Looking for a movie. Retrospectiva i va comptar amb la presència dels docents i alguns alumnes amb els seus familiars. Tot seguit us deixem amb el vídeo que recull els videoclips seleccionats pels alumnes i que constitueix una retrospectiva fictícia de la cineasta inventada Mercè Martorell Maragall.
