Cicle “Avui és Tàpies”

Avui és Tàpies és un cicle de converses intergeneracional i interdisciplinari conduït i moderat per la periodista cultural Rita Roig (Terrassa, 1997) i organitzat per la Fundació Antoni Tàpies en el marc de l’Any Tàpies. Té la voluntat d’interpretar els textos de l’artista com a punt de partida per parlar sobre problemàtiques actuals com ara l’ecologisme, l’autodeterminació dels pobles, la interculturalitat o el compromís polític de l’art.

El cicle convidarà a fer presents les paraules i el pensament de l’artista per mitjà de tretze trobades a la Fundació Antoni Tàpies en què participaran persones d’àmbits professionals diversos (cultura, educació, ciència, política, medi ambient, salut i ciències humanes) i de diferents generacions. El conjunt permetrà construir un relat polifònic que quedarà recollit en forma de pòdcast, gràcies a la col·laboració de Catalunya Ràdio, per tal de recuperar i viure el coneixement generat en un altre format i en un altre context.

CAPÍTOL 1: ÈTICA. L’ESTÈTICA DEL COMPROMÍS

Davant de la qüestió de si un artista ha d’estar compromès amb la societat, Tàpies va respondre: “En això soc radical. Considero molt important que l’artista intenti transformar-la”. Però com pot transformar el món un creador compromès políticament? Què ens diu, de la nostra cultura, allò que socialment considerem com a “lleig” o “bonic”? Es poden alterar les convencions morals que associem a l’art? En aquesta conversa, Laura Llevadot i Joan Gabàs discutiran sobre l’ètica que hi ha dins de l’estètica i sobre el paper que l’artista pot tenir en la defensa de les causes polítiques. 

PARTICIPANTS         

Laura Llevadot és filòsofa i professora a la Universitat de Barcelona, on va obtenir el doctorat amb una tesi sobre Kierkegaard. Especialitzada en l’alteritat, la deconstrucció i l’estètica, Llevadot dirigeix una col·lecció d’assaig de l’editorial Gedisa titulada “Pensament polític postfundacional”. Recentment ha publicat l’assaig Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica de la diferencia sexual (Tusquets, 2022), que analitza el feminisme contemporani amb l’objectiu de dinamitar les estructures que mantenen viu el binarisme de gènere. 

Joan Gabàs és historiador de l’art, gestor del patrimoni artístic i performer drag. El seu personatge drag és Jessica Pulla, a través del qual ironitza sobre les convencions de la catalanitat i, a la vegada, reivindica aspectes ignorats o menystinguts de la cultura catalana. Entenent el drag com a espai de llibertat i dissidència, els seus xous aborden temes polítics com l’auge de l’extrema dreta o la falta de referents LGBTIQ+ als pobles. També col·labora ocasionalment amb la revista Ab Origine, on ha escrit sobre sant Sebastià com a icona queer. 

Data: 19.12.23 | Lloc: Auditori de la Fundació Antoni Tàpies | Horari: 18.00 h | Durada: 1 h | Preu: 3€ | Descarregueu-vos el PDF complementari

CAPÍTOL 2: QUAN L’ESCRIPTURA ESDEVÉ ART, I VICEVERSA

Deia Tàpies que vivim en el país del “jo pinto i prou”. La nostra societat no valora els escrits dels artistes com quelcom inherent al procés creatiu i, consegüentment, tracem una línia per separar l’art de l’escriptura i allunyar aquestes disciplines que, en realitat, són indissociables. L’obra de Tàpies, on el llenguatge escrit i el visual són un de sol, n’és un clar exemple, i aquesta conversa servirà d’excusa perquè Vicenç Altaió i Alicia Kopf reflexionin sobre la interdisciplinarietat en la creació i l’escriptura com a procés artístic.

PARTICIPANTS

Vicenç Altaió, poeta i agitador cultural, ha construït una trajectòria literària i assagística personal sempre a l’aguait de les oscil·lacions estètiques de les lletres i les arts. Ha impulsat iniciatives editorials diverses i innovadores, així com exposicions d’art de vocació interdisciplinària. A més, ha exercit de traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió i assagista. De fet, la seva obra assagística està aplegada a través de la sèrie Tràfic d’idees. Va rebre el Premi Carles Rahola de periodisme per l’article “40 anys. Una tarda de diumenge amb la Mercè del Mini Print Internacional de Cadaqués”, publicat al digital El Temps de les Arts l’any 2020.

Alicia Kopf és artista i escriptora multidisciplinària. Llicenciada en Belles Arts, graduada en Teoria Literària i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i diplomada en Estudis Avançats, treballa amb vídeo, escriptura i dibuix. La seva obra reflexiona al voltant de l’exploració i altres temàtiques aparentment individuals que han esdevingut preocupacions generacionals. La seva primera novel·la, Germà de gel (L’Altra Editorial, 2016), ha rebut els premis Documenta 2015, Llibreter 2016, Ojo Crítico 2016 i Cálamo «Otra Mirada 2016», i ha estat traduïda a deu llengües.

Dates: 30.01.24 | Lloc: Auditori de la Fundació Antoni Tàpies | Horari: 18.00 h | Durada: 1 h | Preu: 3€

CAPÍTOL 3: CANTAR EL MÓN. NOTES, RITMES I ALTRES VARIACIONS

De la capacitat dels artistes de captar les vibracions del moment en què viuen i saber-les transmetre, Tàpies en deia “cantar el món”. Aquesta expressió s’emmarca dins de l’amor que l’artista tenia per aquesta disciplina, on la ràdio, la música popular i els grans compositors com Wagner, Brahms, Beethoven o Pau Casals tenien el mateix valor. Però què ens diu la música actual sobre el món en què habitem? Quins són els ritmes del present que els músics han de saber captar? I com es relaciona la música amb altres disciplines? Ens farem aquestes preguntes de la mà de Pilar Bayer i Ikram Bouloum. 

PARTICIPANTS

Pilar Bayer és pianista i matemàtica algebrista, especialitzada en la teoria dels nombres. Va ser una de les primeres dones a obtenir un doctorat a la Universitat de Barcelona. La seva filosofia implica considerar que un problema de matemàtiques és un acte creatiu que implica un descobriment, segurament influenciada per la seva formació musical. Bayer va estudiar música paral·lelament a matemàtiques i va obtenir el títol de professora de piano. Per a ella, la música i les matemàtiques són dos llenguatges extraordinaris que ens permeten explicar fets i sensacions que les paraules no poden expressar. 

Ikram Bouloum és una creadora polifacètica, productora i DJ. Les seves sessions es poden considerar literatura sonora, perquè l’artista ens vol narrar un trànsit per territoris inexplorats a través d’un estil híbrid, desconstruït i de ritmes enèrgics, que oscil·la entre sons contemporanis difícils d’encasellar com el reggaeton, el gqom, el tarratxo, el dembow, el bass o electròniques més experimentals. De pares marroquins, en els seus concerts combina l’amazic, el català i l’anglès per construir ponts entre tradicions musicals i literàries, sense deixar de parlar des d’un present rabent.

Data: 20.02.24 | Lloc: Auditori de la Fundació Antoni Tàpies | Horari: 18.00 h | Durada: 1 h | Preu: 3€

CAPÍTOL 4: MATÈRIA SENSIBLE. ENTRE L’ART I LA CIÈNCIA

“Amb això la ciència d’avui sembla reconèixer que la forma d’operar d’alguns artistes, poetes, místics, imaginatius…, lluny de ser una raresa marginal, pot tenir una gran importància tant a nivell individual com per a la bona marxa de la societat”. Tàpies tenia clar que amb el progrés científic no n’hi havia prou i que la mateixa ciència havia de “compensar els seus excessos racionalistes i analítics”, tot buscant aquella “il·luminació unificadora” que caracteritza la pràctica artística. Si bé fa temps que hem abandonat el dualisme que contraposava les ciències i les humanitats, la relació entre l’art i la ciència encara és objecte de debat. Què té de científic, l’art? Podem entendre el mètode científic com una acció creativa? En aquesta conversa, José Edelstein i Stella Rahola Matutes se situaran en la intersecció entre ambdues disciplines per fer-les dialogar. 

PARTICIPANTS

José Edelstein és físic teòric, professor a la Universitat de Santiago de Compostel·la i investigador a l’Institut Gallec de Física d’Altes Energies. També es dedica a la divulgació científica, col·laborant en diaris i revistes d’arreu del món. A més, és coautor, juntament amb Andrés Gomberoff, d’Antimateria, magia y poesía (2014), un llibre amb vint-i-tres històries diferents que ens expliquen com van sorgir algunes de les idees científiques que van canviar la Humanitat, obra guanyadora del Premi Nacional d’Edició Universitària en la categoria de divulgació científica. 

Julia Spinola és artista. Es desenvolupa, sobretot, en l’àmbit de l’escultura i del dibuix. El seu treball explora la relació entre la matèria i el gest i, actualment, investiga materials que permetin pensar el gest per acumulació i crea peces que recorden l’estat més inarticulat de la matèria. Li interessa també la idea d’atzar, la necessitat, el color i els canvis que es produeixen als cossos.

Llicenciada en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid, va estudiar també a la Faculdade de Belas Artes de Lisboa. Els seus treballs han estat exposats a la Fundació Joan Miró, ARTIATX, CA2M, Centre d’Art 2 de Maig i Halfhouse, entre d’altres institucions. Va ser beneficiària de la residència de la DAAD (Berlín) i va rebre el Premi Ojo Crítico d’Arts Plàstiques de Ràdio Nacional de España de l’any 2013.

Dates: 19.03.24 | Lloc: Auditori de la Fundació Antoni Tàpies | Horari: 18.00 h | Durada: 1 h | Preu: 3€

CAPÍTOL 5: POLÍTICA, LLIBERTAT I ALTRES CONTRADICCIONS

“S’ha dit moltes vegades que la cultura important sempre ha estat d’esquerres”, va apuntar Antoni Tàpies. El mateix artista ja es preguntava, davant d’aquesta afirmació, a quin tipus d’esquerres ens referim quan fem sentències d’aquest tipus. Però la cultura és intrínsecament radical i transformadora? I les esquerres, creuen en un art realment renovador i progressista? En aquesta conversa, Anna Pacheco i Marcelo Expósito parlaran d’ideologia i estètica, de la funció social de l’art i de per quina cultura hauríem de lluitar quan lluitem pels nostres drets socials. 

PARTICIPANTS

Marcelo Expósito és artista, activista polític i crític cultural. El seu treball artístic ha estat exposat en museus, festivals i centres d’art, i també ha publicat una vintena de títols, entre els quals hi ha Walter Benjamin, productivista (2013), Conversación con Manuel Borja-Villel (2015) o Discursos plebeyos (2019). Com a activista i polític ha participat en moviments socials per la radicalització democràtica des de fa tres dècades, en plataformes ciutadanes com el Moviment 15-M, Democracia Real Ya i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i ha arribat a exercir de diputat a les Corts Generals espanyoles entre el 2016 i el 2019.

Anna Pacheco és periodista i escriptora. Els seus articles posen el focus en temes socials, com l’habitatge, el treball, els feminismes i la cultura popular des d’una perspectiva de classe i de gènere. Els seus textos han aparegut en mitjans com Vice, PlayGround, La Marea, El País o El Diario. A més, copresenta el programa Ciberlocutorio a Ràdio Primavera Sound. Ha participat en diverses antologies, com la de textos feministes Aquí estamos (2019), i és autora del llibre Listas, guapas, limpias (2019).

Dates: 30.04.24 | Lloc: Auditori de la Fundació Antoni Tàpies | Horari: 18.00 h | Durada: 1 h | Preu: 3€

CAPÍTOL 6: D’ANADA I DE TORNADA. ORIENT I OCCIDENT

En el pensament i l’art oriental, Tàpies sempre hi va veure una modernitat que, per ell, s’assembla a l’essència de les avantguardes: la voluntat de canvi i de trencament, el valor del procés i de la imperfecció són alguns dels aspectes que l’artista identificava en les cultures orientals com a idees que cal seguir. L’esperit dels pobles orientals encaixa amb la concepció de l’art de Tàpies que, segons l’artista, havia de servir per avivar la imaginació dels espectadors, alliberar-los la ment i combatre’n l’alienació. Ricard Bru i Nana Shimomura agafaran les idees de Tàpies com a punt de partida per debatre la vigència d’Orient en el present occidental actual: des de les mirades fetitxitzadores fins als fenòmens fan del pop coreà, passant per la fascinació pel japonisme al llarg de la història de Catalunya.

PARTICIPANTS

Ricard Bru és un gran especialista en la cultura i la història japonesa. És doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i està especialitzat en els vincles amb l’art japonès i el japonisme a Catalunya, Espanya i Europa. En aquest sentit, ha dut a terme diverses estades de recerca al Japó, principalment a l’International Research Center for Japanese Studies de Kyoto. A més, ha estat comissari de diverses exposicions en espais com el Museu del Prado, el Museu Picasso, el Monestir de Pedralbes o el Caixaforum. També ha comissariat l’exposició permanent del Museu de Cultures del Món de Barcelona. 

Nana Shimomura és una artista multidisciplinària que deconstrueix la cal·ligrafia entrellaçant la seva obra amb els mitjans contemporanis i associant-la a altres arts, com la música, la dansa, la poesia o l’arquitectura. La seva expressió cal·ligràfica desafia les concepcions tradicionals de l’art i parteix de l’impuls creatiu primordial de fer marques o, en japonès, kaku, que vol dir ‘escriure’, ‘dibuixar’ i ‘esgarrapar’. A més, la seva pràctica artística gira al voltant del concepte de constel·lació: Shimomura entén aquests cossos celestes com un lligam amb els nostres avantpassats, que també els van saber apreciar. Actualment és artista resident a Hangar. 

Data: 28.05.24 | Lloc: Auditori de la Fundació Antoni Tàpies | Horari: 18.00 h | Durada: 1 h | Preu: 3€