16/03/2022 –19/06/2022 – Fundació Antoni Tàpies
Joan Brossa i Antoni Tàpies, Carrer de Wagner, 1988
En el marc de la celebració del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu, la Fundació exposa el llibre d’artista de Joan Brossa i Antoni Tàpies Carrer de Wagner (1988) a la vitrina de la Biblioteca. Aquesta celebració aplega, sota el lema “Museus i Liceu: una història compartida”, diversos museus i col·leccions de Catalunya, com ara la Fundació Joan Miró, el MACBA, el Museu Picasso i el Museu d’Art de Girona, entre més de cent museus de tot Catalunya. A banda d’exposar una obra relacionada amb el teatre i la música en general, o amb el Liceu en particular, l’acció es plasma en un entorn digital on els ciutadans poden consultar els museus col·laboradors i tenir totes les peces recollides en un sol espai. La iniciativa també circula a través de les xarxes socials.
Antoni Tàpies era un melòman. Richard Wagner, renovador del gènere operístic, era un dels seus compositors preferits. Ja de ben jove, com explica a les seves Memòries, en el país ple d’inquietuds d’avantguarda de la República, els pares, abonats al Liceu, li van transmetre l’eufòria de la Barcelona musical.
“La glòria de tenir un Pau Casals del qual escoltàvem amb fervor els discos de les seves interpretacions, sol o bé acompanyat dels prestigiosos Cortot i Thibaud. O l’Orfeó Català, que ens il·luminava amb tantes ressonàncies patriòtiques. O el Liceu, del qual el pare ens destacava la importància d’haver estat el primer teatre del món que havia estrenat el grandiós Parsifal, després d’acomplert el testament de Wagner” […] “[El meu pare] em va aficionar a escoltar música, així mateix, que tant a ell com a la mare els agradava molt. D’aquesta manera vaig conèixer Bach, Mozart, Beethoven, Wagner i tots els romàntics, dels quals vam arribar a tenir una discoteca força nombrosa. Bach era, és clar, el súmmum. Però el pare deia que li agradaria morir escoltant el Parsifal i em recomanava de posar-l’hi així que el veiéssim agonitzar”.[1]
Efectivament, el Liceu va ser el primer teatre europeu on es va estrenar Parsifal, el 31 de desembre del 1913, just després que caduqués l’exclusiva de la representació que el teatre de Bayreuth havia tingut fins trenta anys després de la mort del compositor. Un gendre de Wagner, Franz Beidler, va dirigir l’orquestra. El concert va ser tot un esdeveniment i l’endemà La Vanguardia se’n faria ampli ressó, omplint la primera plana i quatre pàgines interiors.
La música va ser molt present durant tota la vida de Tàpies i les referències musicals apareixen en diverses obres seves, com per exemple a la sèrie de vint litografies Variacions sobre un tema musical (1987). L’admiració per Wagner es reflecteix en el díptic que forma part de la col·lecció de la Fundació Antoni Tàpies titulat Urbilder (díptic) (1988), un retrat del compositor de grans dimensions.
Antoni Tàpies, Urbilder (díptic), 1988. Pintura sobre tela, 300 × 500 cm.
Antoni Tàpies, Variacions sobre un tema musical 18, 1987. Litografia amb relleu, 70 × 54 cm.
La passió per Wagner era compartida amb Joan Brossa en vetllades wagnerianes amb audicions que tindrien lloc regularment durant anys.
“Wagner va continuar essent el meu ídol de sempre. En aquells temps va publicar-se l’edició del Tristany cantada per [Kirsten] Flagstad sota la direcció de [Wilhelm] Furtwängler, que fou motiu de passar nits i nits sense dormir (i potser sense deixar dormir els veïns de casa). Malgrat que en aquells moments m’agradava molt d’estar sol per escoltar de gust la música, naturalment algun dia venia l’amic Brossa a compartir els èxtasis del segon acte, o de tants i tants fragments que com sempre Brossa em feia repetir dotzenes i dotzenes de vegades.”[2]
Joan Brossa s’enorgullia d’haver nascut al carrer dedicat a aquest músic al barri de Sant Gervasi de Barcelona. El carrer, que va desaparèixer amb l’obertura de la ronda del General Mitre, dona lloc al títol del llibre de bibliòfil que van fer plegats. Carrer de Wagner és un homenatge al compositor, editat a Barcelona per la Galeria Toni Tàpies-Edicions T, amb tretze textos escrits per Brossa entre 1941 i 1987 – la majoria publicats anteriorment – i deu aiguaforts d’Antoni Tàpies.
El nombre de poemes, tretze, no és casual. Es deu a les coincidències a la vida de Richard Wagner amb aquest número, com es fa constar al colofó del llibre: “a l’estranya significació que va tenir el tretze en la vida de Wagner”– nascut el 1813 i mort un tretze de febrer de 1883, desterrat durant tretze anys, amb tretze òperes acabades, etc–. Brossa ho reflecteix en el poema «En els seus tretze són tretze» dedicat al compositor.[3]
Richard Wagner va néixer l’any 1813.
Un tretze de març va estrenar Tannhäuser a París.
Va estrenar la Tetralogia un tretze d’agost.
El matrimoni amb Còsima va durar tretze anys.
Un tretze de gener va acabar Parsifal,
i l’estrena a Barcelona va ser el trenta-u de desembre de 1913.
Va morir el tretze de febrer de 1883, tretze anys
després de la declaració de guerra amb França.
I si sumen les xifres de l’any del seu naixement
ens donen tretze com a resultat.
Joan Brossa, El dia a dia (1988-1992)
Joan Brossa, Wagneriana (1965-1966) i Liceu [1988].
Al llibre, Tàpies juga amb el vellut vermell per al·ludir a les cortines del teatre, així com fa aparèixer una lletra “L” a la coberta que evoca l’emblema del Liceu.
Als aiguaforts, on predomina el negre i el vermell, hi veiem per exemple la lletra W o imatges al·lusives a la cavalcada de les valquíries del començament de l’acte III de l’òpera Die Walküre.
L’edició consta de cent cinquanta exemplars numerats 1-150, amb quinze exemplars H.C. numerats I-XV. Tots els exemplars estan signats per l’autor i l’artista. També es va publicar una suite a grans marges dels gravats numerats 1-45 i signats per l’artista. Va ser imprès per Joan Barbarà en paper fet a mà del Molí Aquari de Banyoles. L’obra va dins un estoig de vellut negre també elaborat per Antoni Tàpies.
El llibre va ser presentat al Gran Teatre del Liceu el 23 de maig del 1990, amb l’assistència dels dos autors. Aquesta seria la darrera col·laboració conjunta de tots dos, que des d’El pa a la barca, el 1963, van produir diversos llibres d’artista, com ara Novel·la, Fregoli, Nocturn matinal, Poems from the Catalan, U no és ningú o El rei de la màgia, i d’altres.
JOAN BROSSA I ANTONI TÀPIES
Carrer de Wagner, 1988
Tretze textos de Joan Brossa i deu gravats d’Antoni Tàpies (coberta inclosa)
Editor: Galeria Toni Tàpies-Edicions T, Barcelona
Impressor: J. Barbarà, Barcelona
Format: 59,6 × 44,8 × 8,6 cm (estoig); 54,1 × 39,4 cm (llibre); 42,6 × 38 cm i 42,6 × 76 cm (paper).
[1]TÀPIES, Antoni. Memòria personal. Fragment per a una autobiografia. Barcelona: Crítica, 1977; Memòria personal. Fragment per a una autobiografía. Obra escrita completa. Vol. I. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 2010, p. 84 i p. 90.
[2]TÀPIES, Antoni. Op. cit., p. 314.
[3]BROSSA, Joan. El dia a dia, Barcelona: Edicions 62, 2007, p. 132.
