“No es pot comprendre l’expressionisme abstracte sense recordar-se de la cal·ligrafia oriental. S’ha de fer palesa l’expressivitat de les pinzellades i dels cops d’efecte. En trobem els exemples també en el camp de la música. No es pot concebre la música de John Cage amb el piano modificat sense conèixer el gamelà de Bali i Java. […] Hi ha una influència immensa de l’Índia i de l’extrem Orient a l’art i a la música dels nostres dies”.
Fragment extret de Converses amb Antoni Tàpies, per Barbara Catoir. Barcelona: Edicions Polígrafa: 1988.
Alguns dels referents i estímuls que influenciaren l’obra i el pensament d’Antoni Tàpies provenen d’Àsia i d’algunes de les seves cultures. Ell mateix manifestava que per entendre els orígens de l’art modern calia dirigir la mirada envers Orient. Aquest va ser el punt de partida del cicle “Antoni Tàpies i les músiques d’Àsia”, que té com a objectiu, des d’una activitat sonora, d’apropar el llegat d’ aquestes cultures per tal que puguin ser experimentades pel públic al costat de l’obra de l’artista.
L’any 2019 vam aproximar-nos a l’Índia, de la mà del cant dhrupad amb Meghana Sardar i Federico Sanesi; a la Xina, a través del so de la pipa a càrrec de Cheng Yu. I al Japó, amb el shakuhachi interpretat per Kakizakai Kaoru. Aquí trobareu el registre audiovisual d’aquests tres concerts:
Concert I – Índia:
Concert II – Japó:
Concert III – Xina:
Enmig de les incerteses d’aquest 2020, proposem una quarta sessió del cicle amb un apropament nou i diferent a la música de l’Índia, en aquest cas de la mà de Shyamb Sunder, intèrpret de bansuri. Aquí trobareu més informació.
Horacio Curti, comissari del cicle
Maria Sellarès, coordinadora de l’activitat
Cicle de concerts comissariat per Horacio Curti, etnomusicòleg, professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya i mestre de shakuhachi.
Activitat en col·laboració amb el programa de músiques d’Àsia de l’Escola Superior de Música de Catalunya i Casa Àsia.
