fbpx

La Fundació Antoni Tàpies estarà tancada al públic general dijous, 19 de maig. Perdoneu les molèsties.

Botiga
Logo Fundació Antoni Tàpies

Engalbes, incisions sobre argila i grava volcànica


 

La secció en risc.

Taller n. 1: secció de ceràmica a càrrec d’Esther Guillén

 

La secció en risc és el projecte d’investigació que Lola Lasurt desenvolupa a partir de l’obra The Nature of the Beast (La naturalesa de la bèstia) de Goshka Macuga. La recerca de Lasurt se centra en la secció d’arts populars i artesania del Pavelló Espanyol de l’Exposició Universal de París l’any 1937, mentre que alhora convida a diferents artesans del nostre context més immediat a impartir una sèrie de tallers al mateix espai de la fundació on té lloc l’exposició de Macuga En moviment.

 

Cada taller està concebut per dur a terme, junt amb els/les participants, l’elaboració d’objectes vinculats a cadascuna de les parts que van conformar la secció d’arts populars del Pavelló Espanyol de París l’any 1937 (ceràmica, cistelleria i una mostra de teixits populars).

 

El primer taller estarà dirigit per la ceramista Esther Guillén (Lleida, 1943), qui des de mitjan dècada de 1970 obre el seu taller de ceràmica a peu al carrer major del poble de Santa Pau (Girona).

 

Esther Guillén impartirà un taller d’iniciació a la ceràmica en forma plana per mitjà de tècniques mil·lenàries com són les engalbes, aplicant diferents fangs blancs i negres sobre l’argila, tècniques d’incisió inspirades en l’escriptura cuneïforme i la interacció de l’argila amb altres minerals com la grava volcànica (de la plana d’Olot on es troba Santa Pau). En definitiva, Guillén compartirà el seu coneixement entorn de tècniques de decoració ancestrals sovint desenvolupades per dones amb les eines més bàsiques sobre l’objecte utilitari.

 

Alhora, en contacte directe amb l’argila, Guillén ens parlarà dels projectes artístics que ha desenvolupat des de la dècada de 1960 i Lasurt compartirà l’estat de la seva recerca.

 

Esther Guillén va néixer a Lleida l’any 1943, però des de molt petita se’n va a viure a Barcelona, on la seva família obre un petit negoci d’indumentària tèxtil que ella no continua. Durant la dècada de 1960, estudia pintura i ceràmica a l’Escola Massana i arriba a ser alumne de la ceramista Angelina Alós a l’Escola del Treball. Més endavant, comparteix un taller al barri de Vallcarca de Barcelona i comença a participar en algunes exposicions a la mateixa ciutat i altres com Badalona, Terrassa i la Garriga. Al final de la dècada de 1970, inicia un cos de treball de maduresa en obres com ara Dona o Fruit (ca. 1979), on es dona la combinació d’argila i teixit.

 

L’any 1977, es queda embarassada del seu segon fill i poc després, juntament amb el seu company, també escultor ceramista, decideixen anar a viure al poble de Santa Pau (Girona). A Santa Pau, ambdós obren un obrador a peu de carrer on poder continuar fent obra pròpia i alhora vendre objectes ceràmics artesans d’utilitat per un públic més ampli. Aquests objectes estan realitzats amb diferents tècniques d’incisió ornamentals mitjançant materials en desús i eines inventades molt senzilles, que, en l’actualitat, fàcilment es relacionen amb la localitat de la Garrotxa.     

 

Guillén mai ha deixat d’exposar la seva obra personal en diferents sales d’art, de les quals ara recorda la de la Llotja del Tint a Banyoles (Pla de l’Estany, Girona), la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt (el Gironès, Girona), la Sala Santa Magdalena d’Anglès (la Selva, Girona), i L’Aparador de la Seu d’Urgell. El seu obrador a peu de carrer major també ha donat a conèixer el seu treball a visitants estrangers, la qual cosa li ha permès exposar a llocs com l’interior del castell de Litomierzyce (República Txeca).



  • Facebook Fundació Antoni Tàpies
  • Twitter Fundació Antoni Tàpies
  • Instagram Fundació Antoni Tàpies
  • YouTube Fundació Antoni Tàpies
  • Telegram Fundació Antoni Tàpies