Logo Fundació Antoni Tàpies

Tàpies. Comunicació sobre el mur

Des dels seus inicis en els anys quaranta, l’obra d’Antoni Tàpies ha manifestat una certa inclinació per l’expressivitat de determinats materials, textures i fins alguns colors molt sobris. Però és en els anys 1954-1955 quan es posa més de manifest i sembla que es magnifica la voluntat matèrica de l’artista a través de les anomenades pintures matèriques.

Aquestes obres, que assenyalen els inicis de la maduresa del seu art, mostren una clara aparença de mur i es caracteritzen per la densitat de les textures i pel fet de ser pintades amb una gamma de colors, on destaquen el gris, el marró i l’ocre. Amb elles Tàpies va commocionar la creació pictòrica mundial i provocar una reacció de la crítica internacional que el van projectar als primers llocs dels cercles avantguardistes internacionals.

Però les pintures matèriques, tot i constituir l’aspecte més conegut de la producció de Tàpies, també és un dels més incompresos. La Fundació Antoni Tàpies va presentar l’exposició Comunicació sobre el mur amb l’objectiu de contribuir a l’estudi i anàlisi de l’art del seu fundador i, molt particularment, amb la voluntat de fer una revisió crítica de la seva etapa matèrica. La mostra recollia un conjunt de vuitanta obres que foren realitzades entre els anys 1954 i 1967. A partir d’aquesta data, i sobretot des del 1970, s’evidencia una clara inclinació de les seves obres cap als objectes. Tot i així la noció de pintura matèrica no respon a una categoria cronològica, sinó a una manera de treballar. Per aquesta raó han estat incloses a l’exposició una sèrie de peces que mostren com les pintures matèriques han evolucionat fins a la producció tapiana més recent.

És en la conjunció de diversos factors que Tàpies va elaborar les seves pintures matèriques, els seus “murs”. D’una banda hi havia l’ansietat d’absorció i superació dels llenguatges artístics existents, especialment dels de Miró, Klee i Ernst. En segon lloc una conjuntura política i social dominada pel franquisme a Espanya i la guerra freda a nivell internacional. Finalment la pròpia experiència personal i quotidiana, la psicologia de l’artista, que l’inclinaren cap a una recerca constant traduïda en la producció de les primeres pintures matèriques. “Murs” coberts de graffiti o gravacions que contenien clares referències surrealistes, reminiscències autobiogràfiques i evidents connotacions subersives.

La Fundació Antoni Tàpies va presentar amb aquesta exposició un dels seus projectes més complexos des de la seva inauguració. La dispersió de les obres seleccionades entre col·leccions públiques i privades de tot el món i les característiques tècniques de les mateixes, van convertir aquesta mostra en una experiència virtualment irrepetible. La mostra s’acompanyava d’un catàleg amb textos de Serge Guilbaut i Manuel J. Borja-Villel. El llibre, que conté un total de vuitanta-tres il·lustracions en color, constitueix un excel·lent compendi sobre els orígens i desenvolupament de les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, a la vegada que representa una revisió crítica a anteriors interpretacions.