El pavelló de la República 1937-1992. Arquitectura a una guerra

Entre les obres més destacades de l’arquitectura de la modernitat del segle XX hi ha una gran quantitat de pavellons d’exposició que, gràcies al caràcter experimental amb què es creaven, permetien mostrar de la manera més clara les idees dels autors. D’aquesta manera van passar a formar part de la iconografia d’aquesta època, esdevenint símbols que la representen i en alguns casos en objectes de culte.

Un cop assolida aquesta posició, es van iniciar treballs de recuperació o reconstrucció d’aquells pavellons que han tingut més significat, considerant que la seva inexistència era una pèrdua per a la societat que els reconeix com a obres mestres.

Aquest és el cas del Pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Internacional de París del 1937, dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, que es va reconstruir per als jocs Olímpics de Barcelona del 1992 per Juan Miguel Hernández León i Espintet / Ubach a La Vall d’Hebron, Barcelona.

La reconstrucció d’aquesta peça arquitectònica desapareguda va comportar dificultats importants, a causa de la manca d’informació que es conservava, treballant a partir de l’estudi dels pocs plans existents i les imatges fotogràfiques originals.

En aquesta xerrada a càrrec de l’arquitecta María José Ballester es mostraran les conclusions de l’estudi en profunditat de la reconstrucció del pavelló i la comparació amb l’obra original, a través de la investigació de la documentació del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca, per així entendre les similituds i les diferències entre totes dues, i integrar a la memòria col·lectiva, aquesta magnífica obra arquitectònica.

Activitat en el marc del cicle Revisions.