La Fundació Antoni Tàpies tancarà temporalment el dia 8 de maig de 2024, a partir de les 17.00 h. Disculpeu les molèsties.

Llibreria
Logo Fundació Antoni Tàpies

Ariella Aïsha Azoulay, treballar amb arxius


 

Visita guiada per l’exposició Ariella Aïsha Azoulay. Errata i una posterior sessió de reflexió al voltant dels treballs artístics fets amb materials i imatges d’arxiu de l’artista Ariella Aïsha Azoulay. Hi haurà traducció simultània a l’anglès.

 

Constituïda per vuit projectes de l’artista, Errata és una temptativa a intervenir i revertir el coneixement imperial i colonial. Ariella qüestiona la sacralitat i l’estatus intocable dels objectes de coneixement -com són els llibres, les fotografies, els documents i els objectes artístics- a l’hora de construir i legitimar la “Història”. I, més enllà, a través d’intervencions textuals i visuals en les seves obres, incloent-hi l’esborrat, la reposició, la juxtaposició, l’addició i la sostracció, Ariella qüestiona i assenyala també estructures imperials i nombroses gestos i pràctiques heretades per acadèmics, conservadors, fotògrafs i artistes.

 

Després ens trobarem a l’auditori de la Fundació Tàpies amb l’Ariella, la historiadora Isabel Segura, la professora i investigadora Aida Sánchez de Serdio, l’artista Marta Vergonyós, l’artista Daniela Ortíz i altres convidades que treballen amb l’arxiu, des dels feminismes i les diverses resistències anticolonials. Totes elles sumaran les seves veus en la sessió de reflexió per pensar com entenem l’arxiu com a institució colonial, com treballar amb la documentació d’arxiu i les possibilitats d’intervenir i revertir el coneixement imperial.

 

Visita guiada | A les 18h | Fundació Antoni Tàpies
Conversa | A les 19h | A l’auditori de la Fundació Antoni Tàpies

 

L’Ariella és artista, escriptora, realitzadora de vídeo assaig, comissària d’exposicions, professora de Cultura Moderna i Literatura Comparada i teòrica referent en el camp de la història i la teoria de la fotografia.

 

“En el context actual, visitar Errata a la segona planta de la Fundació Antoni Tàpies no és una opció, sinó una necessitat.” Andrea Valdés, El País