fbpx
Botiga
Logo Fundació Antoni Tàpies

Tàpies. Escriptura material. Llibres

Escriptura material va sorgir com una estació més en l’estudi de l’obra de Tàpies, però sobretot, com una continuació lògica de l’exposició El tatuatge i el cos, perquè a mans de l’artista, tant el dibuix com el gravat ofereixen un univers de formes i uns valors de textura que enriqueixen i prolonguen els experiments materials i els continguts poètics i filosòfics de tota la seva obra.

I també perquè en els llibres realitzats per Tàpies en col·laboració amb poetes, narradors, filòsofs o científics, culmina una de les qualitats plàstiques més intenses de la seva producció; la de la inscripció, la d’una escriptura no basada en la paraula -tot i que aquesta aparegui incorporada moltes vegades-, sinó en qualsevol manifestació de la matèria: presències del cos en les empremtes dels peus o de les mans, grafismes de xifres, jeroglífics, creus i lletres d’un alfabet inexistent, signatures, palimpsests, gargots, etc.

En els llibres de bibliòfil, com també en els dibuixos, Tàpies subratlla els valors expressius del material, i és freqüent l’ús de papers de textures molt marcades (Petrificada petrificante, 1978, o L’estació, 1984, per exemple), papers que apareixen esquinçats i arrugats violentament (Novel·la, 1965), o replets de ratllades, raspats i foradats (Anular, 1981, o Llull-Tàpies, 1985, per exemple). Forçar els materials és una característica de la manera de treballar de Tàpies. I passa el mateix quan fa gravats, l’artista opta per transgredir les tècniques calcogràfiques tradicionals i crea obres d’una forta expressivitat: utilitza la planxa de coure com si fos un tros de paper. Ell mateix ho ha comentat a Converses amb Antoni Tàpies de Barbara Catoir (1988): “Hi faig les mateixes operacions amb els dits, amb els pinzells, com si es tractés de paper. És únicament una altra manera de gratar; si vols, una manera diferent d’atacar el blanc, d’atacar una planxa de coure. Aquí, l’àcid reemplaça el ganivet; però, dins el meu cap, és com si fes un forat. Quan submergeixo la planxa de coure en una cubeta amb àcid nítric, en aquell moment l’àcid és el meu ganivet. Per a mi, no és la imitació d’un forat, és un forat de veritat. De vegades, fins i tot forado la planxa de coure o faig forats al paper cremant-lo.” Aquesta citació de Tàpies demostraria també que l’artista concep tota la seva producció com una unitat, que la seva recerca és sempre la mateixa, ja es tracti de pols de marbre sobre fusta, terra sobre llenç, grafit sobre paper o llapis litogràfic sobre pedra.

L’exposició Escriptura material mostrava els llibres de bibliòfil d’Antoni Tàpies pertanyents a la col·lecció de la Fundació així com els catàlegs especials. Els criteris de selecció adoptats tenien en compte, en primer lloc, els llibres o catàlegs especials que inclouen obra gràfica, per la qual cosa no s’incloïen els nombrosos dissenys de cobertes de llibres. En segon lloc, la selecció incloïa els llibres realitzats en estreta col·laboració amb un escriptor o compilador com Alberti, Bonnefoy, Du Bouchet, Brodsky, Brossa, Daive, Dupin, Foix, Frémon, Gimferrer, Guillén, Jabès, Mitscherlich, Paz, Riba, Ullán, Valente i Zambrano, entre d’altres, per la qual cosa es van excloure els llibres col·lectius i els projectes inacabats. La voluntat d’incidir en la relació de Tàpies amb el llibre com a objecte i vehicle de coneixement va portar a descartar les suites realitzades a partir dels seus llibres.

El visitant va poder gaudir d’una selecció acurada del contingut dels llibres, la qual cosa li permetia descobrir les tècniques calcogràfiques més diverses utilitzades per Antoni Tàpies, la seva diversitat compositiva com també la seva complexitat com a gravador i “escultor” de llibres.