Logo Fundació Antoni Tàpies

Sanja Iveković. Alerta general. Obres 1974-2007

Sanja Iveković (Zagreb, 1949) és una de les figures que més han contribuït en la creació de conceptes artístics innovadors des dels anys setanta. Pionera al seu país tant del videoart com d’una concepció crítica de les polítiques de gènere -contraposada a l’abstracció geomètrica i a les tendències aleshores predominants a Iugoslàvia-, en l’actualitat és un punt de referència.

Les obres d’Iveković parteixen d’una consciència aguda del fet que la identitat és sovint el fruit d’una representació en què l’aparent i el real sorgeixen de processos complexos. Amb el retrat de les influències i els paral·lelismes entre la vida “privada” i l’esfera “pública” dels mitjans de massa -l’autopresentació és en Iveković essencial, des de la confrontació d’elements quotidians amb imatges de la moda i la publicitat fins a la problematització de la política dels cossos-, ha aconseguit esborrar distincions i mostrar l’ambigüitat dels conceptes públics predominants.

Des de la dècada dels noranta, com a reacció als fets esdevinguts a l’antiga Iugoslàvia, algunes de les seves obres han partit d’un compromís personal amb qüestions socials com ara la violència de gènere, per bé que l’activisme hi apareix com una actitud que és prèvia al predomini de la formalització. Amb tot, Iveković no ha abandonat la tendència mostrar les tensions i les confluències entre allò privat i encara biogràfic amb els avatars de la vida pública vinculada al glamour, l’espectacle o els conflictes socials; i amb mitjans expressius com ara la performance, la fotografia conceptual, el vídeo i la instal·lació, però també la postal, l’àlbum i el cartell, ha aconseguit incidir de manera inèdita en el debat tant estètic com ideològic contemporani.