Asger Jorn

L’exposició que va presentar la Fundació volia oferir una visió completa de l’obra d’aquest artista i de les seves aportacions en el camp de la teoria de l’art, la filosofia, l’antropologia, l’economia o la història de l’art antic escandinau.

Humanista en el sentit més ampli de la paraula, Jorn utilitza tot tipus de mitjans per expressar-se: pintura, dibuix, art gràfic, ceràmica i escultura, amb una actitud conciliadora entre art i vida. La mostra recollia aproximadament seixanta pintures, quaranta dibuixos, setanta gravats, nou llibres de bibliòfil i nou escultures.

Alumne de Fernand Léger a l’Académie contemporaine de París, Asger Jorn ben aviat es deixa seduir per la tendència surrealista representada per Miró, Ernst i Arp, i alhora recorre a les imatges llegendàries escandinaves per crear unes composicions que abasten des de figures independents fins a paisatges polifacètics poblats d’animals. La seva paleta de colors esdevé deutora de Van Gogh, Ensor, Munch i Nolde.

Amb els artistes Appel, Constant, Corneille, Dotremont i Noiret, Jorn funda el grup Cobra a finals de 1948. Els principis que sustenten aquest grup són l’experimentació, la transgressió de les categories i les jerarquies artístiques, i la desaparició dels interessos particulars en benefici de l’obra col·lectiva. La inspiració en l’imaginari popular escandinau i, en general, en totes les formes de cultura popular, en el surrealisme, en les obres de Klee i de Picasso i en l’art prehistòric esdevé igualment un tret comú. El grup es desfarà a les acaballes de 1951.

El desembre de 1953, Jorn crea el Moviment Internacional per a una Bauhaus Imaginista (MIBI), en oposició a la doctrina funcionalista representada per la nova Bauhaus d’Ulm, dirigida per Max Bill. Jorn pretén reprendre el caràcter experimental i pluridisciplinari de l’antiga Bauhaus i fer de la indústria un mitjà i no una finalitat en si mateixa. Sota l’abric d’aquest moviment, Jorn durà a terme una sèrie de recerques en el camp de la ceràmica.

El 1957 és un any decisiu en la seva carrera, malgrat que passa per un període de depressió que deixa una empremta fins a cert punt àcida en les seves obres. Jorn combina figures o fons saturats amb altres de més fluids, que representen parelles unides apassionadament, tant per l’amor com per l’odi, i composicions complexes que utilitzen la imatgeria satírica o de còmic que ell mateix havia promogut en l’època de Cobra. Durant aquests anys, Jorn també comença a realitzar collages i décollages, tècniques que anirà reprenent en anys successius, 1963-1965 i 1967-1969.

Els contactes del MIBI amb el grup de Guy Debord, la Internacional Lletrista, condueixen a la creació de la Internacional Situacionista el juliol de 1957. Aquest moviment conjuga la creació cultural d’avantguarda i la crítica social revolucionària. El seu propòsit és actualitzar el marxisme a partir d’una nova dinàmica, que inclou la crítica i la irrisió, i intervé en tots els aspectes de l’activitat humana (sociologia, urbanisme, art, literatura, política). La dura politització que imposa Debord causa moltes desercions i expulsions del moviment. Jorn presenta la seva dimissió l’abril de 1961.

Després d’abandonar la Internacional Situacionista, Jorn es dedica de ple al projecte de presentar l’art antic escandinau, que havia iniciat feia més de dotze anys. Reuneix un arxiu de més de 25.000 negatius i fotografies, que desitja convertir en un centre d’estudis d’art antic escandinau, al qual anomena Institut Escandinau de Vandalisme Comparat. Però el 1965 ha d’abandonar el projecte per una manca de recolzament institucional.

Durant els darrers anys de la seva vida, Jorn continua experimentant en el camp de la pintura i l’obra gràfica. També treballa l’argila, el bronze i el marbre, i realitza unes escultures d’una textura molt rica i de gran mobilitat.

Jorn mor a Aarhus, Dinamarca, el maig de 1973 a causa d’un càncer.

L’exposició anava acompanyada d’una publicació amb textos de Pierre Alechinsky, Troels Andersen, Enrico Baj, Valeriano Bozal, Luciano Caprile, Guy Debord, Pedro G. Romero, Asger Jorn, Antonio Saura i Peter Shield.