Allan Sekula. Sísif col.lectiu

Per a la que és la primera monogràfica d’aquest artista a l’Estat espanyol, la Fundació mostra els treballs de Sekula sobre l’impacte de l’economia marítima en la incipient mundialització dels noranta, així com el nou marc moral imposat pel neoliberalisme.

Allan Sekula (Erie, 1951 – Los Angeles, 2013) és tal vegada el nom més destacat de la fotografia moderna a la segona meitat del segle XX. La seva trajectòria va estar marcada per una crítica als vincles que la fotografia sempre havia mantingut amb l’economia, el treball i les polítiques de la representació. Des de ben aviat, als anys setanta, Sekula va esdevenir el referent d’una fotografia que incorporava la textualitat que l’art modern li havia negat. El seu llibre Photography Against the Grain: Essays and Photo Works, 1973-1983 (1984) constitueix una fita del nou discurs fotogràfic a la fi del segle XX i el situarà entre els historiadors menys ortodoxos d’aquest mitjà.

Per a la que és la primera presentació monogràfica d’aquest artista a l’Estat espanyol, la Fundació Antoni Tàpies mostra dos importants blocs de treball en els que Sekula va observar i analitzar l’impacte de l’economia marítima sobre la incipient mundialització dels anys noranta, així com el nou marc moral imposat pel neoliberalisme de principis del segle XXI. I tot això amb una ambició geogràfica fins aleshores insòlita. Fish Story (1989-1995), un clàssic entre les obres que inicien una crítica al capitalisme de la globalització, i Ship of Fools / The Docker’s Museum (2010-2013), el treball en el qual Sekula aboca les energies durant els darrers anys de vida, conformen una nova manera d’entendre la pràctica fotogràfica. L’activisme, la literatura, les economies d’accés a les imatges i l’estatut precari de l’artista donen com a resultat un nou gènere artístic que podríem definir com assajos visuals a mig camí entre la fotografia, el museu de rampoines i la literatura social.

Aquesta exposició ret tribut a un artista que va mantenir una estreta relació amb la Barcelona postolímpica, una ciutat que el va fascinar com a cas d’estudi per a pensar les noves formes que adopta la injustícia en el marc del neoliberalisme. La condició marítima de Barcelona va fer que Allan Sekula la incorporés en el relat d’una globalització on hi apareixen ciutats com Los Angeles, Atenes, Bilbao, Rotterdam, Tòquio o d’altres marcades per la influència del mar. L’exposició es produeix en col·laboració amb la Universitat de Lovaina i el MUHKA d’Amberes.

La mostra ha estat produïda conjuntament per la Fundació Antoni Tàpies, el M HKA d’Anvers i KuLeuven, la Universitat de Lovaina, amb el generós suport de l’Allan Sekula Studio, de TBA21 Thyssen-Bornemisza Art Contemporary Collection i de cedents sensibles al llegat d’Allan Sekula, com ara el Musée des Beaux-Arts de Calais, el Frac Bretagne Rennes i la Galerie Michel Rein de París.