La penya Tosquelles

Club de lectura a càrrec de Gabriela Berti

La Fundació Antoni Tàpies us convida a participar al club de lectura La “Penya” Tosquelles. L’activitat consta de 5 sessions de lectura d’alguns textos seleccionats al voltant de l’obra i la praxi del psiquiatre català Francesc Tosquelles.

En cada trobada es potenciaran les lectures connectives i de reflexió divergent, per tal de generar un diàleg obert que permeti teixir mapes i vincles entre el llegat de Francesc Tosquelles i l’art, la política, la filosofia, l’esquizoanàlisi i altres territoris.

Francesc Tosquelles deia que s’havia de donar tot el poder a les penyes, als espais de trobada (bars, grups d’amics i amigues), que no només funcionen com una referència social sinó que també es conformen com una institució (modal). Les obres i la praxi de Tosquelles estan travessades per dos vectors fonamentals: el marxisme i la psicoanàlisi. El primer d’aquests vectors posa l’accent en la qüestió de l’alienació social, les relacions i les condicions de la feina, i el segon, en l’alienació psicopatològica i l’organització de les institucions de “cura”.

Aquests dos pilars del seu pensament són els que serviran de guia per apropar-nos a alguns dels textos de Tosquelles i explorar-ne les immediacions, des de les més evidents fins a d’altres que, a priori, no ho són tant. Per a cada sessió se suggereix la lectura d’un text-guia, i el tema es presentarà a partir d’una frase del mateix Francesc Tosquelles, que funcionarà com a activador col·lectiu. A més, i sempre en relació amb el tema proposat, comptarem amb la presència d’una figura convidada (psiquiatres que han treballat amb Tosquelles, artistes, etc.) dins d’una càpsula que porta per títol Déconnaitrie, una sessió errant sobre l’assumpte escollit per fondre l’horitzó dels textos amb altres maneres de llegir i experimentar.

30 de gener: Tot el poder a les Penyes

Presentació del club de lectura i introducció a la praxi de Francesc Tosquelles. Reflexió sobre la modulació del poder i sobre com deixar espai a les accions d’extensió (psiquiatria, política, socials, etc.).

Text suggerit: Entrevista al Dr. Francisco Tosquelles por T. Angosto, 15 de Diciembre de 1992

6 de febrer: Déconnaitrie. El subjecte juga al veig-veig

Activitat amb convidat o convidada especial en la construcció de la idea de subjectivitat; el subjecte d’enunciació en oposició al jo conscient; els espais d’organització social en relació amb els diferents tipus d’institucions (família, psiquiatria, escoles, etc.) i el seu poder de transferència.

Text suggerit: Francesc Tosquelles, Función poética y psicoterapia, una lectura de “In Memoriam” de Gabriel Ferrater; Trad. José García Ibáñez; Barcelona; Octaedro; 2014. (Capítol 1.)

Convidat: Antonio Labad, catedràtic de Psiquiatria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; va ser director mèdic de l’Institut Pere Mata de Reus.

13 de febrer: Per ser un bon psiquiatre cal ser estranger o, almenys, semblar-ho

El mateix Tosquelles va viure l’experiència de l’exili, la necessitat de refugi i les dificultats de ser un estranger. A partir de la frase citada i la lectura es treballarà sobre què implica trobar-se “fora del lloc” o com es constitueix un territori fora de la pròpia terra. També es parlarà sobre la relació entre Francesc Tosquelles i Frantz Fanon.

Text suggerit: Francesc Tosquelles, Xenofobia y psiquiatría, 1992

20 de febrer: François Tosquelles: une politique de la folie (Francesc Tosquelles: una política de la bogeria), 1989

Aquesta pel·lícula és un retrat de Francesc Tosquelles, psiquiatre i psicoanalista català, que va sacsejar la psiquiatria francesa i europea. Activitat en col·laboració amb la Fundació Andreu Nin i la Fundación ideograma.
Autors: François Pain, Danielle Sivadon i Jean-Claude Polack. | Durada: 55 min.

13 de març: Déconnaitrie

Activitat amb convidat o convidada al voltant de la construcció de les idees d’estranger, migració i exili. Actualitat de l’experiència d’exili a través de Tosquelles.
Convidat: Jorge de los Santos, pintor i escultor.

20 de març: Sessió final oberta Déconnaitrie

 Aquesta sessió serà un espai obert per “atendre el curs del discurs”, i girarà al voltant de la capacitat de producció com una activitat col·lectiva en la qual no hi ha sentit propi, i en què el subjecte no és fals sinó que és sempre un estat falsejat. Conclusions en grup i mapa col·lectiu.