Parla, parla

Parla, parla (1992), és una obra d’Antoni Tàpies que dóna nom a un cicle de visites comentades a l’exposició en curs. Cada autor compartirà amb els participants el seu relat de l’exposició o d’alguna obra, que dependrà de les seves impressions i experiències, o bé de la seva trajectòria professional.

Calendari:

· Dimecres, 29 de març del 2023: visita a càrrec de Marina Monsonís, artista visual.

· Dimecres, 19 d’abril del 2023: visita a càrrec de Josep Maria Esquirol, filòsof i professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

· Dijous, 15 de juny del 2023: visita a càrrec de l’artista Antoni Llena.

· Dijous, 16 de novembre del 2023: visita a càrrec de l’artista Mar Arza.

Marina Monsonís és una artista visual que treballa amb processos híbrids i heterogenis de transformació social arrelats als territoris, en projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics que relacionen les ciències del mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia, el grafit, la geografia radical, l’etnografia i la memòria crítica, oral i gestual. Treballa en projectes que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics, socials i transgeneracionals per crear debats i transmetre coneixements sobre les complexitats i els conflictes que habiten en el km 0. Està interessada en la convivència d’espais radicals on les persones es constel·len en les recerques, les tècniques, els sabers locals i globals, antics i emergents, mantenint-se en un ecosistema generós i enriquidor, on a taula dominin el goig, l’intercanvi i l’harmonia. Dirigeix La Cuina del MACBA des dels seus inicis, el novembre del 2018. Treballa en el projecte sobre la memòria culinària agrícola i pesquera del litoral barcelonès Conserves litorals, amb la cooperativa cultural La Fundició. És coautora del llibre il·lustrat La Cocina Situada, un diccionario para la soberanía alimentaria, de l’Editorial Gustavo Gili. Recentment, forma part de l’equip artístic Tools for a Warming Planet, un arxiu d’eines col·laboratives per a la resiliència climàtica.

Josep Maria Esquirol és catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Dirigeix el grup de recerca Aporia. Els seu camp principal d’estudi és la filosofia contemporània. Alguns dels autors al voltant dels quals ha centrat la seva tasca són: Hannah Arendt, Martin Heidegger, Edmund Husserl, Alexandre Kojève, Emmanuel Levinas, Emmanuel Mounier, Jan Patočka, Gaston Bachelard i Paul Ricoeur. Ha participat en projectes de recerca estatals i europeus. En l’edició del 2003 va rebre la distinció a la recerca de la Generalitat de Catalunya.

Ha publicat una dotzena de llibres i un centenar de treballs (entre capítols en llibres col·lectius i articles en revistes especialitzades). Ha estat invitat a impartir cursos i conferències a diferents universitats europees i llatinoamericanes. Ha elaborat una proposta filosòfica pròpia amb el nom de “filosofia de la proximitat”, amb un llenguatge molt proper a l’experiència. Es tracta d’una antropologia filosòfica amb ressonàncies socràtiques i franciscanes. Les obres que contenen aquesta proposta han rebut diferents premis, i algunes d’elles estan essent traduïdes i publicades en italià, portuguès, anglès i alemany. Són: La resistència íntima (2015), La penúltima bondat (2018) i Humà, més humà (2021).

Antoni Llena és un artista plàstic . Nascut a Barcelona el 1942, va ser pioner, a meitat dels anys seixanta, de l’art pobre i efímer a Catalunya. Entre 1964 i 1969 va realitzar les primeres escultures efímeres. Són treballs fets amb ombres i papers, amb capses que s’han de destruir per poder veure l’obra o pintures amb pòlvores de talc, entre d’altres materials bàsics. Quan l’art vigent era el pop, ell practicava l’art conceptual. I amb el temps, quan l’art conceptual es va imposar, va optar pel silenci. Ja als anys vuitanta, va continuar treballant amb paper retallat i amb una voluntat d’art efímer i fràgil que el va portar a replantejar l’espai constructiu i la idea de volum. També és autor d’obra pública urbana que transmet la mateixa fragilitat que la seva obra en paper. En paral·lel a la seva producció visual, Llena ha dut a terme una obra literària amb títols com La gana de l’artista (1999) i Per l’ull de l’art (2008).