Palla i fusta
Autor
Antoni Tàpies
Títol
Palla i fusta
Data
1969
Tècnica
Assemblatge sobre tela
Dimensions
150 x 116 cm
Número de registre
123
Comentari de l'obra
Com en el cas de les pintures matèriques, també els objectes de Tàpies dels anys setanta entronquen amb els corrents simbolistes i místics de l’art modern. No ha d’estranyar-nos, doncs, que Tàpies expliqui una obra com Palla i fusta (1969) en relació amb els mites vèdics, segons els quals el foc va arribar a la Terra per mitjà d’una guspira que va saltar del Sol i va impregnar un feix de palla. Així mateix, la palla al·ludeix a aspectes molt humils de l’existència, com ara estables, jaços de palla o femada, i ens indica que el foc i la vida sorgeixen dels elements més baixos. No és casual que la palla estigui disposada d’una manera que no només ens recorda elements còsmics i solars, sinó també el pèl púbic, amb la qual cosa l’artista ens mostra la continuïtat entre el que és elevat i el que és mesquí. Al mateix temps, la tela es divideix en dos per mitjà d’un llistó de fusta. Amb això, també d’una forma simbòlica, Tàpies expressa la dialèctica establerta entre els dos contraris que componen l’univers: els eterns femení-masculí, yin-yang, bé-mal. Aquesta dualitat queda resolta en el blanc del fons, que és el color del principi i de la fi, el color del silenci absolut.
La dualitat que presenta Palla i fusta (1969) té, a més, una clara dimensió social: l’escissió de la peça en dues seccions ens parla d’un món dividit en uns que se situen a dalt i uns altres que són a baix.
Extractes de Manuel J. Borja-Villel, “La col·lecció”, Fundació Antoni Tàpies (Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1990).
