Jon Mikel Euba. Kill’em all

Entre les obres realitzades per Jon Mikel Euba (Bilbao, 1967) durant aquest any que, sota el títol genèric K.Y.D. KILL’EM ALL, formen el nucli d’aquest projecte, s’inclouen dibuixos, murals, publicacions, fotografies i vídeos (KYDNAPPING, K.Y.D., KONTUZ KYD) que representen molts rostres i altres cossos: cossos paralitzats, en un territori intermedi entre el somni i la mort.

[…] Com a constructor d’imatges -amb qualsevol mitjà i moltes vegades amb més d’un alhora-, Euba utilitza el seu cos i els cossos i rostres dels seus amics com a material de treball, i el seu entorn quotidià constitueix l’escenari on concreta les seves obsessions particulars. […] Una recerca que sorgeix més aviat d’un procés intens de subjectivització de l’experiència, d’una relació especial amb les situacions i els moments que conformen el seu imaginari i d’una passió veritable per relatar en imatges els intervals, les pauses, la teatralitat necessària de les relacions humanes. L’enregistrament mecànic, la reproducció/multiplicació d’imatges, el dibuix mural o l’escriptura monumental es superposen en una producció intensiva que també té el seu origen en la memòria, l’arxiu de gests, llocs o imatges fixes i en moviment, que Euba aïlla i que, mutilades, recompostes o recontextualitzades, apareixeran de nou transformades en les seves ficcions. […] K.Y.D. KILL’EM ALL participa d’aquestes imatges i històries incompletes; sovint, l’element de ficció no es resol; la tensió dramàtica es manté perquè el drama no acaba d’arribar. Per mitjà de la repetició, el primer pla i els moviments de la càmera, Euba ens converteix en protagonistes simultanis, persones que, com ell, deambulen: observem, espiem furtivament buscant alguna cosa, i la inquietud creix perquè les històries que Euba insinua tenen molta relació amb la representació psicològica de la violència. […] Tota la seva obra té un referent espacial i cultural, el País Basc, i sobretot, el paisatge complex de Bilbao i els seus voltants. […] El cas d’Euba és paradigmàtic per la seva manera de treballar dins d’aquest paisatge natural, cultural, social i polític en una ambigüitat permanent. I per descomptat, perquè la reflexió sobre la violència s’insereix al centre del seu treball. El primer que crida l’atenció quan es veu la seva obra en perspectiva és la capacitat expressiva, el poder icònic que es desprèn dels seus escenaris, normalment els espais aïllats dels boscos que envolten la seva ciutat. Euba ha expressat en nombroses ocasions que “davant el sistema americà de producció d’imatges, que ha imposat un paisatge al món, jo intento aplicar el mateix a un paisatge que conec bé i que considero encara sense explotar des d’una perspectiva merament icònica”. […] Aquest poder icònic inclou també els suburbis ciutadans i els nuclis de comunicació, que conformen una realitat territorial complexa i no precisament idíl·lica. […] Euba sap molt bé que la violència no té res a veure amb les imatges carregades d’acció i soroll de les telesèries, que la veritable violència és tensió reprimida i ha de ser callada, i que té més a veure amb l’establiment de situacions precises de tensió i espera sostinguda que amb la posada en marxa de l’acció agressiva. […] L’interès de la greguería de Ramón Gómez de la Serna: “Dos en un auto: idilio. Tres: adulterio. Cuatro: secuestro. Cinco: crimen. Seis: tiroteo con la policía”, que Euba utilitza en aquest projecte, es troba segons ell, “d’una banda, en el caràcter cinematogràfic del text, ja que es correspon amb el moviment d’un zoom que es va obrint. M’agrada la idea que, com més informació ens ofereix, més entenem la situació a què es refereix, però alhora, cada moviment en el temps nega el significat de la imatge anterior”. […]

Extractes del text de Nuria Enguita Mayo, “Escenarios sin texto”, Jon Mikel Euba. KILL’EM ALL (Barcelona: Fundació Antoni Tàpies; Vitoria-Gasteiz: ARTIUM; Múrcia: Región de Murcia. Dirección de Proyectos e Iniciativas Culturales. Murcia Cultural, S.A., 2003): 117-121.