Utilizamos cookies propias y de terceros. Si continúa navegando, consideramos que acepta nuestra política de cookies.

​Antoni Tàpies. Biografia política

El lapse cronològic que desplega aquesta exposició ens transporta des del 1946 fins al 1977. Viatgem de la postguerra i la dictadura a les darreries del franquisme i la transició democràtica a l’Estat espanyol. La biografia que es deriva d’aquesta tria no pretén il·lustrar la vida de l’artista, sinó la circulació de les obres.

 

El 1966 Antoni Tàpies (1923-2012) inicià la redacció de les memòries. Motivat per la necessitat d’expressar un desig de militància, es comprometia a repassar la seva biografia i la seva carrera d’artista. El 1977 enllestia aquest projecte i publicava Memòria personal. Fragment per a una autobiografia. Amb aquell text aconseguí conciliar les dificultats pròpies d’una vida sota el franquisme i la necessitat urgent d’expressar una posició política. Tal com va escriure aleshores, “comprenia que, en el fons, aquella condició com d’ocell solitari, d’independent rebel, que ens toca assumir de vegades dolorosament als artistes, també pot estar a l’origen dels mateixos inconformismes i esperances que precisament inspiren tantes idees que després es tornen militàncies”.

 

El lapse cronològic que desplega aquesta exposició ens transporta des del 1946 fins al 1977. Viatgem de la postguerra i la dictadura a les darreries del franquisme i la transició democràtica a l’Estat espanyol. La biografia que es deriva d’aquesta tria no pretén il·lustrar la vida de l’artista, sinó la circulació de les obres. El triomf de l’art abstracte, del qual participa Tàpies en l’àmbit internacional a partir de la dècada de 1950, celebrava un universalisme de la pintura que en modificava les intencions originals. La polisèmia i l’ambigüitat dels signes que caracteritzen l’obra de l’artista n’han complicat encara més la interpretació. El resultat és una obra rica i preparada per acollir nous significats. Una obra que, a les acaballes del franquisme, esdevindrà icona del compromís polític.

 

Amb més d’una cinquantena d’obres majors, aquesta exposició vol mostrar com es podia ser modern sota un règim feixista que sistemàticament reprimia qualsevol intent d’exercir la llibertat pregonada per la modernitat crítica. L’exposició proposa un recorregut discontinu, marcat ensems per moments icònics i esdeveniments cabdals. Molt especialment a Catalunya entre 1966 i 1977, quan es va viure un procés de mobilització contra el règim del general Franco. Tot plegat fa que l’obra de Tàpies sigui el lloc on l’espectador de l’art es transforma en ciutadà, disposat a fer d’un interès estètic un motiu polític. Però, vistes avui en dia, moltes d’aquelles pintures ens provoquen un sentiment de repetició fallida de la història. Són obres que aspiren a ocupar el temps present dels espectadors.

Patrocinadors institucionals

Col·laboradors