Tàpies escolta Varèse

Sessió d’audició musical i xerrada a càrrec de Lluís Nacenta

Edgard Varèse (París, 1883 – Nova York, 1965) va ser pioner d’una nova música que gosava distendre, suspendre, esquerdar les estructures de les formes musicals tradicionals per tal que cada so, cada timbre, cada concomitància pogués desplegar-se en tota la seva riquesa i complexitat, i que fos en tot cas aquest desplegament el que anés donant peu a una nova forma musical, més orgànica, menys abstracta.

Aquesta transformació hauria de tenir conseqüències decisives en la música del segle vint, tant en la instrumental com en l’electrònica. Seria també important en altres àmbits de la creació. És el cas d’Antoni Tàpies, que va presenciar aquest moment de canvi en la música i que el va influir en la manera de treballar: “(…) paral·lelament al que jo feia, anaven sortint uns compositors que també intentaven buscar altres materials; és el moment en què es va començar a parlar de música concreta i electrònica. Em va interessar sobretot la música concreta, que utilitzava materials de la vida corrent.(…) A Nova York, durant els primers anys cinquanta, vaig conèixer algunes obres –i a ells personalment– d’Edgar Varèse i John Cage… Tot això em va confirmar la necessitat de renovar el llenguatge plàstic i d’allunyar-lo dels tòpics literaris del surrealisme epigònic d’aleshores i també de l’encotillament geometrista d’altres grups.”¹

Aquesta sessió d’audició i xerrada s’emmarca en l’exposició Tàpies als 30 i proposa explorar, a partir de l’escolta d’algunes de les composicions de Varèse i de la descripció detallada del seu univers musical, la influència que aquest creador tingué sobre l’obra d’Antoni Tàpies.

Lluís Nacenta és professor, escriptor i comissari en els camps de la música i l’art contemporanis. És llicenciat en matemàtiques, titulat superior en piano, màster en estudis comparatius de literatura, art i pensament i doctor en humanitats, amb una tesi sobre la repetició musical. Des de gener de 2018 ocupa el càrrec de director d’Hangar, Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals. Ha publicat nombrosos articles a mitjans en paper i digitals, com ara el suplement “Cultura/s” de La Vanguardia o la revista Nativa, i ha comissariat exposicions i concerts per al Sónar+D, l’Arts Santa Mònica, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i la Fundació Antoni Tàpies, entre d’altres.

1. Manuel J. Borja-Villel, “El tatuatge i el cos. Conversa amb Antoni Tàpies”, a Tàpies. El tatuatge i el cos. Papers, cartons i collages. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1998.