Logo Fundació Antoni Tàpies

7 de febrer - 28 de maig de 2017

Oriol Vilanova. Diumenge

L’exposició "Diumenge" ha transformat la Fundació Antoni Tàpies en un museu de totes les èpoques i àmbits geogràfics que turistes d’altres temps han compartit a través d’un format tan modest com és la carta postal.





El col·leccionisme compulsiu a què Oriol Vilanova es lliura els diumenges furga en les ruïnes de la societat de l’espectacle, la mateixa que va impulsar una ingent producció i circulació d’imatges. Tal com imagina l’artista, “els mercats de puces són ara santuaris” en els quals un objecte tan banal com la targeta postal encara brilla entre la pols.

Diumenge rere diumenge, Oriol Vilanova Manresa (1980) s’endinsa als mercats de puces. Allí acostuma a adquirir postals que en un altre temps van circular per tot el món. El seu estat natural, avui en dia, és el d’una màxima dispersió, una impressió que s’agreuja en comprovar que aquestes imatges conviuen als encants amb llibres usats, revistes, còmics, cromos, segells, monedes, pel·lícules i videojocs rebutjats.

Diumenge (2017), la instal·lació que ocupa els dos espais principals de la Fundació Antoni Tàpies (nivells 1 i -1), aplega la totalitat de les targetes postals col·leccionades per Oriol Vilanova. Reunides durant més de quinze anys, cadascuna d’elles entra a formar part d’una selecció temàtica.

La col·lecció ja compta amb prop de trenta-quatre mil postals i un centenar de seccions que permeten classificar-les. Atesa la formació de l’artista, els motius arquitectònics són els més freqüents. Altres temes tan diversos com ara els arcs de triomf, les banderes suïsses, les carreteres, els gats, les taronges, les postes de sol i els zoològics, entre molts altres, conformen un museu de totes les èpoques i àmbits geogràfics. Una d’aquestes seccions, a la qual l’artista es refereix amb el terme “inclassisificables”, deixa la porta oberta a noves incorporacions.

El constant creixement d’aquesta obra enfronta l’artista amb una promesa d’acumulació perpètua. En aquest sentit, Diumenge adopta una forma provisional, temporal i contingent. La seva rèplica es troba en baixar les escales que condueixen a les galeries subterrànies (nivell -2).

Per ser precís (2017) acumula en un espai estret i reduït el mateix nombre de postals que s’han desplegat a Diumenge. La gestió de tal quantitat inspira una sèrie d’intervencions que modifiquen parets i columnes, de la mateixa manera que es fa amb les imatges en un entorn digital, clonant-les, comprimint-les o esborrant-les. Així és com Mil nou-cents noranta (2017) i Complet (2017) corren el risc de passar desapercebudes. Ambdues han estat instal·lades a la planta de la Biblioteca de la Fundació Antoni Tàpies (nivell 1), però la seva funcionalitat desperta seriosos dubtes.


Vídeo: Roda de premsa de l’exposició.





Amb la col·laboració de: