Logo Fundació Antoni Tàpies
25 i 26 d’abril, 18 h

Tosquelles. La institució curada. Textos, imatges i testimonis

Seminari amb Martine Deyres, Sophie Legrain, Joana Massó, Jean-Claude Polack, Alejandra Riera, Camille Robcis.


La figura de Francesc Tosquelles (1912-1994) guanya cada dia més rellevància i urgència. Les seves contribucions en el camp de la salut mental el situen al capdavant de la psicoteràpia institucional, una reformulació que pren forma durant el període de postguerra i que acabarà per assimilar la institució terapèutica a camps de l’acció política i cultural. Les seves innovaci- ons, però, tenen arrels en el ferment intel·lectual i revolucionari que Tosquelles viu a la Catalunya d’abans de la Guerra Civil. L’esforç per donar continuïtat a les recerques mèdiques iniciades a l’Institut Pere Mata de Reus, en traslladar-les a contextos d’emergència bèl·lica, tals com el front de guerra republicà o els camps de concentració d’exiliats al sud de França, esclataran a Saint-Alban, l’asil on emprendrà les reformes institucionals més ambicioses a partir de la dècada de 1940.

El ressò de les seves aportacions ha estat discontinu. En l’actualitat, les idees de Tosquelles constitueixen un cos extraordinari de textos i testimonis, malgrat estar dispersos i no tenir un aparell crític que els faci justícia. Per això, apropar-se a Tosquelles implica la reconstrucció d’un dels itineraris intel·lectuals més fascinants del segle xx. Un camí que ens duu del clima radical que es respira abans de la Guerra Civil fins a les revolucions moleculars que a la dècada de 1960 situen la formació i el control de la subjectivitat al centre de totes les polítiques imaginables. Amb l’afegit que la perspectiva dels nostres dies atorga un pes històric encara més gran a les contingències que van envoltar el seu treball, sovint fet en condicions en les quals la humanitat havia estat malmesa.

Malgrat tot, Tosquelles dóna nom a un llegat oblidat que avui s’activa a través de la militància cultural. No es tracta de pensar-hi, sinó d’incorporar-lo a les eines de la crítica institucional, tant pel que fa a les institucions que s’ocupen de la salut mental com en aquelles altres que semblen, en aparença, específicament destinades a la cultura. Tosquelles es troba al centre d’una constel·lació de referències que inclou noms tan diversos com ara Gérard de Nerval, Gabriel Ferrater, Frantz Fanon, Jacques Lacan, Félix Guattari o Jean Oury; referències que van de la literatura moderna i les primeres formulacions de les teories de la descolonització fins a les pràctiques clíniques que es van associar a les reformes de la psicoteràpia institucional.

Per això, lluny de sistematitzar la complexitat que encarna Tosquelles, aquest projecte posa les bases d’una traducció, tant en el sentit literal, per fer accessibles textos i materials que han circulat de manera molt marginal, com en el sentit de constituir i donar forma a una figura fora de tots els cànons culturals i científics. Aquest seminari, realitzat amb el suport europeu del projecte 4Cs: From Conflict to Conviviality through Creativity and Culture, és el primer d’una sèrie de presentacions públiques que aspiren a recrear la xarxa que avui manté viu el llegat de Tosquelles en àmbits i disciplines diversos. Així mateix, el seminari dóna inici a una recerca d’abast més ampli liderada per la Universitat de Barcelona i la Fundació Antoni Tàpies, amb el suport econòmic de la Fundació Mir-Puig.

Calendari: 25 i 26 d’abril de 2018, a les 18.00 h. | Preu: gratuït. | Aforament limitat.


PROGRAMA:

Dimecres 25 d’abril del 2018.

18.00 h. Presentació del seminari

18.15 h. Camille Robcis. Desalienació: política, filosofia, i psiquiatria radical a França.

19.00 h. Sophie Legrain. L’estil i el mètode.

19.45 h. Alejandra Riera i Joana Masó. “L’école de la liberté”.


Dijous 26 d’abril del 2018.

18.00 h. Martine Deyres. Al voltant de l’arxiu cine matogràfic de l’Hospital de Saint-Al ban, una pel·lícula en construcció.

18.45 h. Christophe Boulanger. Inventar un lloc de creació, sobre l’experiència de Saint-Alban.

19.30 h. Jean-Claude Polack. Ningú no és profeta a la seva terra.