Logo Fundació Antoni Tàpies

Dissabte 12 d’abril de 2014 a les 21:00 h

La machine et les herbes folles

CrossingLines & Funktion.


Concert en el marc del cicle Neu, Noves músiques.

Salvatore Sciarrino · Let me die before I wake per a clarinet
Morton Feldman · Viola in My Life II per a viola, flauta, clarinet, celesta, percusió, violí i violoncel
Salvatore Sciarrino · Lo spazio inverso per a flauta, clarinet, celesta, violí i violoncel
Gérard Grisey · Talea per a flauta, clarinet, violí, violoncel i piano

Músics:
Elena Rey, violí

Jonathan Brown, viola

Erica Wise, violoncel

Laia Bobi Frutos, flauta
Víctor de la Rosa, clarinet,
Cassiel Antón, trombó

Feliu Ribera, percussió,
Mireia Vendrell, piano i celesta
Lorenzo Ferrándiz, director

Funktion, una formació variable formada exclusivament per cordes, i l’ensamble CrossingLines, una formació inusual sense instruments de corda -grups instrumentals complementaris per definició- col·laboren en aquest concert per realitzar un programa titànic, amb obres imprescindibles d’autors que són pilars de la música del segle XX.

Les diverses obres del programa es presenten en un primer moment de contrast marcat entre si mateixes, però una observació més profunda revela certs punts en comú. Una aproximació superficial a les tres obres podria indicar un rastre de la fascinació per la contemplació de cada so, permetre el temps necessari perquè es produeixi, i establir l’obra musical a partir d’aquesta contemplació i les seves conseqüències, ja sigui en el transcurs de la peça, com a la música de Sciarrino o Feldman, o bé com un element d’estudi previ, com en el cas de Grisey. I això no obstant, aquesta seria una simplificació que potser s’aproparia però que no s’identificaria amb cap de les tres peces.

A les dues obres del compositor italià Salvatore Sciarrino (1947), aquesta contemplació està articulada pel seu magistral domini de l’expectació musical i la brillant dosificació dels materials. A Let Me Die Before I Wake (1982) per a clarinet sol, la sofisticada sensibilitat i coneixement instrumental del compositor articula una subtil polifonia controlada a través de l’exploració de diversos trémols (diverses notes alternades repetidament) i sons multifónics. Les idees musicals se succeeixen lentament i amb elegància en una dinàmica mínima, favorable a l’aparició de sons amagats dins de l’instrument.

La mateixa precisió i domini instrumental es mostren a Lo spazio inverso (1985), que està basada en un element pràcticament estàtic, amb ritme abolit, on les menors divergències adquireixen relleu, i que és interrompuda per violentes cesures. El plantejament de la relació -o no relació- entre ambdós aspectes constitueix un refinat esdevenir musical que no és ni continuïtat ni dialèctica, i que possibilita el sentit a cadascun d’ells. En paraules -sempre subtils i d’exquisida sofisticació- del mateix Sciarrino: “Polsants illes de so que arrosseguen llargs de silenci, i en el silenci retrobem el so del cos, i el reconeixem com a nostre, i l’escoltem, finalment”.

El compositor novaiorquès Morton Feldman (1926 -1987) compongué el cicle The Viola in my Life (1970 -1971) per la violinista Karen Philips, i consta de quatre moviments per a formacions diverses -des de cambra fins a orquestra- però sempre amb la viola com a protagonista. L’obra presenta certs aspectes inusuals a la producció del compositor. La utilització de notació convencional, gens habitual a la música de Feldman, respon a la necessitat de precisar amb exactitud les proporcions de les duracions dels crescendos de la viola, part que presenta un cert aspecte melòdic que, encara que mitigat, és bastant sorprenent dins del catàleg de l’autor. I tot i això, la música requereix l’eliminació de qualsevol sentit de pols, llimant i amagant els atacs perquè el compositor pugui establir un estat musical que qüestiona la concepció de temporalitat musical tradicional, construint paradigmes d’escolta i expectació únics.

La tècnica compositiva de la isorítmia, en boga a la música europea dels segles XIV i XV es divideix en dos aspectes: color i talea. La primera fa referència a la repetició d’una sèrie d’altures; la segona, a una sèrie de ritmes. Aquest segon aspecte dóna nom a la peça que Gérard Grisey (1946-1998) va escriure entre els anys 1985 i 1986. A la música medieval, ambdós aspectes de la isorítmia es produïen simultàniament o desfasats, procediment que pot trobar-se a la peça del compositor francès. L’obra, dividida en dues parts sense interrupció, presenta diverses visions sobre un mateix gest: “rápido, fortissimo, ascendente - lento, pianissimo, descendente”, ja sigui presentat en fragments de duració mitjana, aplicat a diversos paràmetres, invertint, o també representant l’esquelet estructural de grans seccions. Com és habitual a la música de Grisey, l’estudi de l’espectre harmònic i la seva aplicació a la música es posen de manifest durant la partitura, en alguns punts de manera clara, i en altres modificats per filtres, i processos de desviació de freqüències.

Luis Codera Puzo (director artístic de CrossingLines)

CrossingLines és un dels grups de cambra catalans i espanyols més destacats en la interpretació de música contemporània. La seva poc habitual formació instrumental, una visió de la música dels nostres dies, i la preparació exhaustiva dels seus programes de concert, fa del conjunt barceloní una de les propostes més honestes i renovadores del nostre país en l’àmbit de la música d’avui en dia. CrossingLines, basa el seu repertori en encàrrecs i interpretacions de música de compositors vius.

Implicat en la divulgació de la nova música, l’ensemble CrossingLines realitza també propostes didàctiques, apropant la música contemporània al públic amb comentaris i anàlisis del repertori interpretat. La seva habilitat per contextualitzar les obres presentades i la seva insòlita energia sobre l’escenari generen en el públic una aproximació oberta i receptiva a les noves propostes sonores. Un dels aspectes distintius de CrossingLines és la integració de la improvisació als seus concerts, recollint una tradició que cada cop té més presència en l’àmbit de la música contemporània, i aportant dinamisme i cohesió a les actuacions.

L’any 2011 el grup va rebre el premi INJUVE en la modalitat de música clàssica, realitzant una important gira de concerts per Espanya. El 2012 va oferir el seu cicle de música contemporània com a grup resident de l’Ateneu Barcelonès. Durant la temporada 2013-14, CrossingLines ofereix dos concerts al cicle de noves músiques de la Fundació Antoni Tàpies de Neu Arts, compartint escenari en un d’ells amb el grup Funktion, format per Jonathan Brown i Vera Martínez Mehner, del prestigiós Quartet Casals. També han realitzat un concert monogràfic sobre Japó, amb una obra estrena de Manuel Rodríguez Valenzuela a l’Auditori de Barcelona. Recentment, CrossingLines ha rebut una beca de la Ernst Von Siemens Music Foundation destinada a la realització d’un projecte multidisciplinari.

Els integrants de l’ensemble CrossingLines, formats a algunes de les escoles de música més prestigioses d’Europa -Royal College of Music de Londres, Koninklijk Conservatorium de Brussel·les, Musikhochschule de Colònia, Conservatori de Rotterdam, ESMuC i d’altres- ha estudiat amb mestres com Robert Winn, Dirk Peppel, Joan Enric Lluna, Harry Sparnaay, Nacho Gascón, Jorgen van Rijen, Pierre Volders, Remko de Jager, Daniel Perpinyan, Juan M. Real, Daniel Lassalle, Miquel Bernat, Philipp Spiesser, Steven Schick, Josep Mª Colom, Piero Rattalino, Eric Heidsieck, Christian Zacharias, Dimitri Bashkirov o Nicolas Hodges. Com a solistes, han guanyat concursos com El Primer Palau, el Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya, el Concurs Nacional de Flauta Benelux d’Holanda, o el Certamen Contemporani de Joves Intérprets del Festival de Lucerna a Suïssa. Han treballat amb diversos grups i orquestres internacionals, com ara l’Orquestra de la Monnaie de Brussel·les, la Badisches Staatskapelle Karlsruhe, la London Philarmonia, l’English National Opera, l’Opera North, la Royal Ballet Sinfonia, l’Orquestra de Cadaqués, la Neue Philharmonie Westfalen, la Folkwangkammerorchester Essen, la Westdeutsche Sinfonia Leverkusen, la Philharmonisches Orchester Hagen, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra Simfònica de Bilbao, la Filarmonía de Galicia, l’Amsterdam Symphony Orchestra, la Radio Kamer Filharmonie, la Holland Symfonia o la Radio Kamer Filharmonie. I han tocat a sales de concert com el Royal Albert Hall de Londres, el Palau de la Música Catalana, el Spikeri Hall de Riga o la Sala Mendelssohn de Berlin.

Fundat el 2011 a Barcelona, Funktion és un grup instrumental de formació variable, orientat a la interpretació de la música contemporània, amb un interès especial en la recerca de noves formes d’organització instrumental i compositiva. El seu repertori se centra particularment en la tradició de la música experimental nordamericana, en l’obra de compositors com John Cage i, molt especialment, Morton Feldman.

Els membres estables del grup són la violinista Vera Martínez Mehner, el viola Jonathan Brown (ambdós membres del prestigiós Quartet Casals) i la violoncelista Erica Wise. Tots ells tenen la particularitat de combinar la més alta solvència i prestigi en la interpretació del repertori clàssic amb la intrepidesa intel·lectual i estètica de voler explorar nous camins musicals.

En el seu ampli repertori d’interpretacions destaquen obres com ara String Quartet II o The Viola in My Life, de Morton Feldman, 44 Harmonies on Appartment House i Cheap Imitation de John Cage, Different Trains de Steve Reich, i obres de creació recent com ara Labyrinthitis de Jakob Kirkegaard o Asteroseismology de Roger Goula (obra encarregada per Funktion). Han actuat a la Fundació Antoni Tàpies, al CosmoCaixa, al Festival Sónar i al Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Preu: 7 €