fbpx

Tornem a obrir els dijous! A partir de l’1 d’abril. Més informació

Botiga
Logo Fundació Antoni Tàpies

Victor Burgin

Des de finals dels anys seixanta, Victor Burgin ha fet notables aportacions com a teòric cultural i com a artista de la fotografia i el vídeo digital. Durant un període de més de trenta anys, la seva obra visual i els seus textos han abordat les relacions espaciotemporals.

L’artista ha representat coherentment abstraccions com “dins/fora”, “aquí/allí”, “ara/després” des de la perspectiva de la vida quotidiana: per exemple, l’afirmació del jo i la confusió de l’altre en gestos socials i polítics com el sexisme, el racisme i altres formes de discriminació i exclusió. També li interessa l’amor patològic que es presenta com a “antítesi” de l’odi psicòtic. A Burgin li preocupa especialment l’espai i el temps situat “entre” aquestes dualitats, que obsessiona i subverteix qualsevol pensament de tipus binari. És precisament això el que l’ha portat a comprometre’s amb la psicoanàlisi. Per exemple, s’inspira en el model del somieg per construir l’espai-temps d’un lloc que “no és… una qüestió de perspectiva o geometria, sinó [de] projecció de les condicions psíquiques en el món extern”. En explorar aquest àmbit en textos i imatges, Burgin s’ha resistit a l’abstracció acadèmica i a l’art per l’art. En comptes d’essencialitzar, aporta un gest deconstructiu al joc de poder en què es formen aquestes articulacions.

En les seves últimes obres de projecció de vídeo -“panorames inconscients” com les ha qualificat el teòric de l’arquitectura Anthony Vidler-, Burgin narra un present que és “un producte del subjecte pensant i sensible oposat a l’entitat universal i estable predominant des de la Il·lustració”. És el present d’un espai concebut com a extensió del cos; en paraules de Burgin, “gest més que mirada”. L’obra de projecció de vídeo Elective Affinities (2000-2001), que Burgin va realitzar expressament per a l’exposició a la Fundació Antoni Tàpies, es basa en l’experiència de l’artista en l’espai del Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona. Allí, segons Burgin, va trobar un lloc -que com mostrava aquesta exposició és el temps i el lloc de tota la seva obra- “on s’entrellacen el meu món intern i la realitat històrica i social de la ciutat”.