Tour-ismes. La derrota de la dissensió

Tour-ismes. La derrota de la dissensió va investigar diferents manifestacions del turisme amb l’objectiu d’obrir una reflexió crítica sobre la influència d’aquest fenomen global a la societat contemporània.

Turisme com a migració de cultures, objectes i persones, però també com a una nova mobilitat dels capitals, de les ciutats i de la història, de les ficcions, dels mites, dels discursos i els valors, i sobretot una permanent mobilitat de les imatges. Turisme plantejat com a fenomen polític i cultural, obertament expansiu gràcies al procés globalitzador del tardocapitalisme, que de la mà de la societat de consum, del lleure i de les tecnologies de la informació, comunicació i transport està transformant profundament els nostres territoris i la percepció (espai-temporal) del món. Una pràctica contemporània, la de la mobilitat, no obstant diferent segons el lloc des d’on es parli: present perpetu i espai pur, desterritorialitzat, per als globalitzats; impossibilitat del present i espai físicament limitat per als localitzats. Els usos del temps i l’espai estan clarament diferenciats i al mateix temps són diferenciadors. La conquesta de la felicitat, el desig d’evadir-se, el descobriment de l’altre i el retorn a la natura són, segons alguns estudiosos del turisme, els generadors dels imaginaris del desig a l’hora d’emprendre un viatge. Analitzar críticament aquests imaginaris construïts i desvetllar alguns dels mecanismes que indueixen aquest desig a la societat capitalista va ser el que va impulsar a treballar en aquest projecte.

Tour-ismes s’articulava a través de dues realitats interconnectades: el subjecte-turista, un subjecte que activa entorns i memòries estandarditzades i legitimades per l’individualitat de l’experiència i l’exploració, i, alhora, un agent transformador, un actor social involucrat activament en processos de transformació dels territoris que visita; i els espais turistitzats, que desvetllen alguns dels processos econòmics, polítics i culturals que imposen noves formes de socialització, i nous usos i comportaments a les fronteres d’allò privat i allò públic, allò històric i allò historitzable.

Tour-ismes no pretenia realitzar una anàlisi totalitzadora del turisme ni oferir el seu esdevenir històric, així com tampoc volia proposar una crítica superficial del turisme ni del turista, ni establir nous models d’aquesta pràctica. Tour-ismes era un projecte de caràcter transversal, que vinculava una sèrie de persones i col·lectius que des del seu treball en els àmbits de la geografia, la història, la sociologia, la crítica cultural, les pràctiques audiovisuals, l’arquitectura, la fotografia, la literatura o el cinema, desvetllen unes certes claus dels mecanismes de representació que el discurs turístic genera, i penetren tant com és possible a les estratègies socials, polítiques i econòmiques que hi ha al darrere d’una activitat que, cada vegada més, defineix les relacions, les imatges i els espais de la nostra contemporaneïtat.