Logo Fundació Antoni Tàpies

Representacions àrabs contemporànies. L’equació iraquiana

Representacions àrabs contemporànies és un projecte a llarg termini que inclou presentacions de treballs d’autors de diferents disciplines (arts plàstiques, arquitectura, literatura, pensament, cinema), seminaris, pràctiques performatives i publicacions, amb la intenció de facilitar la producció, la circulació i els intercanvis entre els diferents centres culturals del món àrab i la resta del món. El projecte planteja les dimensions complexes del fet estètic en relació amb les situacions socials i polítiques i intenta adquirir un coneixement més acurat del que succeeix actualment en diverses zones del món àrab. Si la primera i la segona part es van centrar en Beirut/Líban i el Caire/Egipte respectivament, aquest tercer estadi del projecte se centra en l’Iraq.

A partir de la Guerra del Golf i des de la invasió i ocupació del país, les imatges i notícies incompletes (amb omissions i manipulacions) que ens arriben de l’Iraq a través dels principals mitjans de comunicació han simplificat i deformat en gran mesura les representacions i les dades d’una situació política, però també cultural i social, extremament complexa.

La situació dramàtica que està travessant el país dificulta l’accés directe a les persones, i converteix en irrisori, per no dir obscè, qualsevol intent de realitzar una apreciació serena de les produccions contemporànies. Però això no vol dir que no sigui urgent reunir, comentar i difondre les “restes i diàspores” que són testimoni, a l’Iraq i a tot el món, de la riquesa i la força de la que va ser una de les cultures modernes més dinàmiques del món àrab al segle XX.

Així doncs, L’equació iraquiana no proposa una “exposició” d’art modern o contemporani iraquià, sinó una plataforma d’informació, de trobada i debat, oberta a artistes, cineastes, autors, analistes i activistes capaços d’aportar alguna llum sobre el context històric, polític, social i cultural que ha desembocat en la situació actual -i sobre les possibles sortides del malson quotidià que viuen els iraquians actualment. En efecte, es tracta de posar en perspectiva fets, imatges i idees que desplacen l’horitzó immediat de la destrucció, la confusió i el caos, deliberadament mantinguts en profit d’alguns, i de recollir alguns testimonis i accions que permetin inventariar una herència complexa (la Mesopotàmia bressol de la civilització, però també de la cultura i els monuments moderns de l’Iraq), i alhora estimular possibles projectes amb els iraquians, dins i fora del país.

Així, el projecte presenta quatre situacions artístiques a partir del treball desenvolupat per Samir, Faisel Laibi, Talal Refit i Nedim Kufi, amb unes biografies i unes obres que són testimoni de la diversitat d’històries i expressions de la diàspora iraquiana. Aquests artistes van participar igualment en la configuració d’aquesta plataforma, proposant treballs o intervencions específiques: Samir amb la projecció de Forget Baghdad (2003), un documental sobre el paper dels jueus iraquians en la vida cultural i política de l’Iraq fins a finals dels cinquanta, a través de la biografia d’algunes figures rellevants: els escriptors Samir Naqqash, Shimon Ballas, Sami Michael, Moshe Houri i la tèorica del cinema Ella Habiba Shohat; Faisel Laibi, accepta que el seu quadre de 1984 Coffee Shop in Baghdad, conegudíssim i ja tot un símbol per a molts iraquians, sigui ampliat fins arribar a les dimensions d’un mural que apunta a una àgora virtual -o plaça pública temporal- a l’espai de la Fundació Antoni Tàpies; Talal Refit construeix el banc gegant Democracy (2005), inspirat en les formes dels bancs tradicionals que es troben als cafès de Bagdad; Nedim Kufi fixa a la paret rotlles de textos i imatges preparatòries per a les pàgines en línia del seu diari artístic i cultural Daftar, disponible a la xarxa des de 2004, i que ofereixen una excel·lent introducció a la complexitat i les paradoxes de les imatges i referències que participen en la construcció de l’art modern i contemporani de l’Iraq.

També es dedica un gran espai a les imatges fotogràfiques o de vídeo, així com als enregistraments televisius procedents de diversos canals iraquians, que reben el visitant i li donen una idea de la diversitat de rostres i situacions, en contrast amb les imatges, dramàtiques i repetides, de la guerra, i dels estereotips que solen difondre els canals europeus. Una selecció de pel·lícules i vídeos recents documenta diversos aspectes de la situació a l’Iraq, així com les reaccions i anàlisis d’alguns iraquians pertanyents a diversos grups socials: un primer programa reuneix els “retorns a Bagdad” filmats per iraquians que havien abandonat el país en un passat més o menys recent (Sinan Antoon, Tariq Hashim, Maysoon Pachachi, Baz Shamoun); un altre programa presenta vídeos de notícies realitzats per un dels més famosos blocaires iraquians, Salam Pax, posant de relleu la funció destacada que han tingut els nous mitjans de comunicació en la informació i percepció d’aquesta guerra, molt diferent, en aquest aspecte, de la “guerra sense imatges” de 1991; un tercer programa presenta les pel·lícules de Hana Al-Bayaty dedicades a l’última reunió de l’oposició iraquiana a l’exili, a Londres, el 2003, tres mesos abans de l’inici de la guerra, i a les sessions del BRussells Tribunal organitzat per reunir testimonis sobre la violència i crims de guerra comesos per la coalició (i el govern que actua sota la seva autoritat) contra les poblacions civils. Una sèrie de retrats (realitzats per Sawsan Darwaza i Koutaiba Al-Janabi) dedicats a figures importants de la cultura iraquiana també mostra una visió nova de la diversitat de talents i discursos.

Finalment, una sèrie de diaporames realitzats a partir de més de tres-centes imatges d’arxius iraquians dipositades a l’Arab Image Foundation de Beirut proporciona un panorama humà, cultural, geogràfic i urbà contrastat de l’Iraq, des dels anys trenta fins a finals dels seixanta: imatges anònimes i retrats en blanc i negre o acolorits (nens, parelles, militars), realitzats als estudis instal·lats a poblacions de tot el país; muntatges artístics de Murad Dagestani; imatges de cabaret, picnics i vida cultural; jaciments arqueològics i monuments històrics; vistes de Bagdad als anys seixanta realitzades per Latif Al-Ani, que donen testimoni de la bellesa moderna dels monuments i infraestructures d’una ciutat que havia estat una de les primeres a desenvolupar- se a la regió, en dur contrast amb les imatges de destrucció i ruïna enregistrades pels documentals més recents.

Al centre d’aquest projecte hi ha, naturalment, els autors, artistes i altres convidats. Lectures públiques, testimonis i anàlisis proposats pels diversos participants, que són rigorosament enregistrats perquè constitueixin la base d’un arxiu obert al públic, i que es va completant al llarg del projecte.

Un cert nombre d’imatges reunides amb ocasió de les intervencions dels nombrosos participants en aquesta plataforma, així com moltes altres provinents dels nombrosos webs i blocs dedicats a l’Iraq a Internet també s’integren progressivament en nous diaporames i bancs d’imatges que es presenten en el projecte.