Renée Green. Ombres i senyals

A Ombres i senyals Renée Green va continuar explorant les possibilitats d’alterar, reescenificar i representar una obra, repensant-la en relació amb diferents històries i circumstàncies que permeten seguir altres camins i desenvolupar altres treballs. El procés d’addició es va incorporar a la mateixa exposició, entrellaçant així els espais de producció i d’exhibició.

Les seves obres oferien nombroses especificacions, que actuen com pentagrames musicals desordenats però es despleguen en espais variables, reconsiderant les seves condicions a cada nova ubicació.

Barcelona li va oferir a l’artista un terreny abonat per reflexionar sobre les idees en què havia estat treballant. Alguns temes recurrents eren les relacions entre so i música, llengua i traducció, existència urbana, projeccions i somnis de llocs, interseccions i tensions del component local en els circuits globals. De la mateixa manera com giraríem un cristall per observar els diversos angles de llum de les facetes fracturades, Green inverteix les idees, les juxtaposa a referències temporals i espacials i examina les noves combinacions que sorgeixen d’aquests encontres.

A causa de la densitat de capes que se superposen en les instal·lacions de Green, copsar els múltiples ressons en una única trobada podia resultar un veritable repte. En contrast amb el catàleg publicat amb motiu de l’exposició Between and Including de 1999 a la Wien Secession -que incloïa intercanvis escrits, converses, un text de Giulana Bruno sobre Elvira Notari i imatges de la instal·lació literalment laberíntica- el catàleg que acompanyava Ombres i senyals incloïa per primer cop un anàlisi de l’obra de Green en cinema i vídeo i presentava guions i transcripcions de converses de les seves cintes, incloent-hi fragments de les obres presentades per a una millor comprensió. En alguns casos, els guions mostraven la versió imaginada de la pel·lícula que es podria haver fet abans de la realitat pragmàtica de la producció, i per tant es presentaven com a “guions de lectura”. També s’incloïa un text general que contextualitzava l’obra d’aquesta exposició en la pràctica de Green al llarg dels darrers deu anys.

En aquesta exposició es van presentar dos projectes que desenvolupats en els darrers anys, Some Chance Operations i Partially Buried in Three Parts, replantejats i integrats a Ombres i senyals. Un altre aspecte de l’exposició va ser la sèrie cinematogràfica Ombres i senyals. Durant l’època en què es va dedicar a reflexionar sobre Barcelona i l’exposició, a Green li va interessar particularment trobar pel·lícules produïdes en aquesta ciutat. D’aquesta manera, va continuar explorant una forma que en un altre moment havia representat les expectatives d’una nova tecnologia de l’observador. La seva forma i les diferents aspiracions que li eren inherents van tornar-se obsoletes des de la seva invenció i van ser substituïdes per noves formes i aspiracions reconfigurades. El cinema i l’aspiració radical, per al·ludir al títol d’un assaig d’Annette Michelson de 1966, van ser l’impuls per reflexionar sobre diferents èpoques en què el cinema semblava oferir altres possibilitats més enllà de les que ja es coneixien. Aquesta també va ser una de les idees motores de la sèrie cinematogràfica Ombres i senyals.

Per a un públic d’espectadors internacionals, Barcelona sembla un model de regeneració urbana gràcies a les transformacions impulsades arran dels Jocs Olímpics de 1992 i als incentius econòmics de la Unió Europea. Però en reflexionar sobre aquesta imatge, es planteja immediatament una altra dimensió per a l’anàlisi. Quines altres interrelacions i tensions produeix aquesta regeneració entre els habitants que somien la ciutat i els que l’habiten? Qui pot fer realitat els seus somnis i qui pot habitar-los? I d’altra banda, quin efecte produeixen els circuits globals d’intercanvi sobre aquestes relacions en llocs determinats?

Green va explorar els temes relacionats en les dues obres esmentades i continuà abordant-los a “WaveLinks”, una obra en procés que també es presentava en aquesta exposició en l’apartat Works Section, on s’incloïen obres en curs i documentació d’obres des de 1990 fins a l’actualitat.