Paul Thek. El món meravellós que no va arribar a ser

L’exposició de Paul Thek que es va presentar a la Fundació Antoni Tàpies va ser un reconeixement a l’obra sovint ignorada d’aquest artista: una producció plàstica caracteritzada per la combinació d’humor i simbolisme, de crítica i suggestió, que troba en l’environament el mitjà expressiu més idoni, però que no deixa de banda ni la pintura ni l’escultura en un sentit més estricte.

Paul Thek va néixer a Brooklyn, Nova York, el 1933, en el si d’una família d’orígens irlandesos i alemanys que el va educar en la tradició catòlica. La fe catòlica i l’homosexualitat, impossibles de conjugar, així com el desarrelament geogràfic, van marcar la seva vida i la seva obra. Va morir de sida el 1988, quan tenia 54 anys.

Tot i les estades regulars a Nova York, Thek, que considerava que el vagareig constitueix la relació primordial de l’home amb el món, va passar bona part de la seva carrera en un exili autoimposat a Europa. Entre d’altres ciutats, va viure i treballar a Amsterdam, Roma, Ponça i París. Aquest nomadisme va nodrir un art marcadament cosmopolita.

El 1964, en tornar d’Europa, Thek va començar a treballar en la sèrie Technological Reliquaries (Reliquiaris tecnològics), que posaria de manifest el seu instint extraordinari per l’objecte dins l’espai. Es tracta d’urnes de plexiglàs que contenen trossos de carn realitzats amb cera, amb força realisme. Aquestes peces van evolucionar poèticament en extremitats desmembrades, enfundades en armadures fantàstiques i contingudes en urnes cada cop més sofisticades. Quan Thek creava els seus reliquiaris, el minimalisme triomfava als cercles artístics dels Estats Units i la Guerra del Vietnam centrava l’atenció de tota la societat americana.

The Tomb (La Tomba), de l’any 1967, es considera una obra de transició entre els Technological Reliquaries i els grans environaments que Thek començaria a crear a final dels seixanta. És probablement la seva peça més coneguda: una piràmide de fusta d’un rosa violent que contenia una efígie del mateix artista, de mida natural, realitzada amb cera d’abelles. L’efígie, amb un vestit rosa, s’adornava amb delicades joies d’or i cabell teixit i estava envoltada de copes de color rosa, un bol funerari i cartes personals. La presència constant de la mort i el sofriment en la producció de Thek entroncava amb la seva fe catòlica i el profund coneixement de la litúrgia religiosa, que l’artista va aplicar a la seva obra sobretot a partir dels anys setanta.

Amb el temps, aquests environaments van adquirir més complexitat i sofisticació i es van carregar d’elements recurrents. Thek els anomenava “Processons”, un joc de paraules referit tant a l’art entès com a procés, com al sentit escènic i de ritual religiós que impregnava aquestes instal·lacions. Efectivament, el mètode de treball de Thek s’orientava a un procés en el qual l’inacabat era tan important com l’obra acabada; per això l’artista qualificava les seves peces d’”obres en procés”.

L’any 1969, a Amsterdam, Paul Thek va col·laborar per primera vegada amb un grup d’amics íntims -que ell anomenava The Artist’s Co-op (Cooperativa de l’artista)- en la realització d’un environament que recreava tres peces anteriors de l’artista. La voluntat de treballar en grup, a més de perseguir l’enriquiment de l’obra, responia a l’esperit que es respirava arreu en aquella època. L’any 1971, Paul Thek va crear, juntament amb The Artist’s Co-op, l’obra titulada Pyramid / A Work in Progress (Piràmide / Obra en procés). Es tracta del primer environament integral de Thek, on l’artista va aconseguir reinventar tot l’espai on treballava. La instal·lació incorporava una amalgama d’objectes que responien als temes centrals de tota la producció de Thek: el temps (representat pels diaris), la metamorfosi i la mort (per les ales de papallona i la piràmide en tant que monument funerari), la resurrecció (simbolitzada pels bulbs, les plantes i els ous).

Paul Thek va continuar creant fins al moment de la seva mort, l’any 1988, entestat a mostrar, mitjançant una obra intimista, ingènua i poètica, aquell món meravellós que no va arribar a ser: “Vull presentar una atmosfera o un ambient tan plàcid i tan bonic que quan surtis et desmuntis. Jo crec que l’única manera de millorar les coses és demostrar com poden arribar a ser de bones.”

L’exposició es va acompanyar d’un catàleg exhaustiu que examina la trajectòria artística i vital de Paul Thek. El llibre inclou una selecció d’escrits de l’artista (fragments dels seus diaris i de la seva extensa correspondència) i cinc assaigs de diversos autors.