fbpx
Botiga
Logo Fundació Antoni Tàpies

Matt Mullican. Més detalls d’un univers imaginari

Matt Mullican (Santa Monica, CA, 1951) utilitza una gran diversitat de formats, com performances, dibuixos, pintures, banderoles, tapissos, panells de vidres de colors, murals, relleus, caixes de llum, pòsters, pel·lícules generades per ordinador, mapes, diagrames, maquetes d’arquitectura, col·leccions d’objectes, taulers d’anuncis amb fotografies i notícies, textos i poesia, per presentar una reflexió basada en una visió del món que es resisteix a l’aparent disseminació dels mitjans.

La multiplicitat de mitjans reforça la coherència de l’articulació d’una estètica i el poder de la seva fascinació. Com un autèntic mitologista, Mullican ens introdueix a una cosmologia que proposa models de comprensió, sense recular davant una perspectiva monocular del caos aparent del món, imposada per un concepte de la realitat culturalment acceptat. L’artista emprèn un viatge llarg i complex fins que arriba a qüestions que, d’una manera similar, tothom es planteja en moments decisius de la vida, quan el raonament es limita a donar explicacions banals. El significat de la vida i la mort, preguntes com “què era abans de néixer?” o “per què les coses succeeixen d’una manera determinada?”, no tenen només una transcendència biogràfica, sinó que suggereixen aspectes més importants de la descoberta de l’ànima secreta de l’ésser humà.

La societat construeix la realitat sota els auspicis del llenguatge, la qual cosa és imprescindible tant des del punt de vista cultural com per a la supervivència de l’individu. Els individus seleccionen i distingeixen sense tenir en compte les arbitrarietats del llenguatge i la rigidesa que el signe adquireix en el sistema. Juntament amb les convencions i la supressió de la idea de realitat, les creences es mantenen estretament unides i vives en relació amb aquesta realitat. Així, l’element mínim del llenguatge, el signe, és el que Mullican utilitza com a instrument descodificador d’un món desconcertant per convertir-lo immediatament en un mapa ideal i rígid en la seva reconstrucció.

Les banderoles i els dibuixos de colors provenen de la investigació de Mullican de principi dels anys setanta, quan l’artista es va interessar pel simbolisme i la percepció de la llum. Subratllant qüestions com els cossos contra la llum o reflectits per aquesta, les estructures vitals i sobretot la idea que darrere la fisicalitat de la llum i el color hi ha abstraccions i xarxes mentals, Mullican inaugura un procediment que consisteix a reduir la realitat a pautes de llum. La idea de pauta, l’assumpció que tot està integrat per pautes, des de la naturalesa fins al comportament cultural, el porta més enllà: des de les sèries, com els pictogrames, fins a conjunts d’objectes, com taulers d’anuncis amb fotografies, o col·leccions.

Els mapes també constitueixen una part molt significativa de l’obra de Matt Mullican. La linealitat, l’elecció de colors primaris juntament amb el verd, el blanc i el negre, o les formes geomètriques, són els mitjans que utilitza en aquesta ocasió i que posteriorment estén a altres obres. L’ús de figures esquemàtiques, tot i que apel·len a formes universals, mostra la influència decisiva que tenen els signes en la transmissió d’informació. El desenvolupament de programes de sistemes de comunicació s’assoleix ara a través de mitjans informàtics.

La major part de les performances de Matt Mullican tenen lloc sota hipnosi. Mentre dibuixa o manipula objectes simbòlics, s’aproxima a un estat inconscient i fa una regressió a fases anteriors de la vida. El resultat d’aquestes accions és doble: si és cert que, en l’àmbit subjectiu, l’artista s’enfronta a la matèria des de la seva pròpia experiència -la qual cosa es podria relacionar fàcilment amb la idea de l’automatisme inconscient, tal com s’ha representat en l’art al llarg d’aquest segle- no es pot negar que els actes són en ells mateixos una conseqüència estètica molt més rellevant; si l’artista i el seu cos material són el subjecte, al·ludeixen a la ficció de la identitat, ja que la seva envoltura física està alienada de la consciència. […] Així, l’experiència i el signe se separen delicadament, dibuixant una línia entre l’objectiu i el subjectiu.

L’originalitat de l’obra de Matt Mullican és la seva proximitat amb arquetips i valors col·lectius i originals, en una recerca utòpica dels models simbòlics d’interpretació universal. En efecte, un dels reptes que es planteja l’artista és com representar la fràgil articulació entre la consciència individual i la realitat de la cultura. Se situa en un àmbit presubjectiu, afavorint l’estabilitat del món, rebutjant qualsevol creença activada per l’avantguarda històrica en la necessitat d’una emergència contínua de la novetat més absoluta.

Actuant com un detectiu del coneixement i reciclant temes com la història o l’antropologia, el paral·lelisme entre el mètode artístic i l’utilitzat per les ciències socials es reflecteix en procediments com l’organització, la divisió, la distribució i l’ordenació. Potser els més importants són l’establiment de sèries i la descripció de relacions. Tanmateix, la proximitat esdevé superficial a causa de l’existència evident de la idiosincràsia artística, com l’assumpció d’una estreta comunicació entre l’ordre i el caos, el rebuig de jerarquies conceptuals i la voluntat de defugir un mètode en l’ús de diversos llenguatges.