Louise Bourgeois

›

Louise Bourgeois

Louise Bourgeois va néixer el 25 de desembre de 1911. En acabar la I Guerra Mundial, els seus pares van establir un pròsper negoci familiar de restauració de tapissos dels segles XVI, XVII i XVIII. Bourgeois va treballar-hi, redibuixant detalls perduts en les obres que calia restaurar.

L’any 1932 es va matricular a la Sorbonne, on va fer cursos d’història de l’art i matemàtiques. Bourgeois, tot i estar molt interessada en la geometria, l’avorrien, però, els números. Per això es decidí a deixar la universitat per matricular-se, tot seguit, a l’École de Beaux-Arts. Llavors va començar a freqüentar diversos ateliers independents, en els quals va estudiar amb André Lhote i Fernand Léger, entre d’altres.

L’any 1938 Louise Bourgeois va conèixer l’historiador d’art americà Robert Goldwater, amb qui es va casar, i va emigrar als Estats Units. A Nova York -ciutat en què ha viscut durant els darrers cinquanta anys- aviat es va familiaritzar amb el món artístic de la ciutat, tot freqüentant els surrealistes i altres artistes i poetes exiliats que aleshores s’hi estaven. La primera exposició personal que va fer tenia lloc a la Bertha Schaefer Gallery d’aquesta ciutat. L’any 1949 la Paridot Gallery, també de Nova York, va acollir la seva primera exposició d’escultures. Paral·lelament, Bourgeois prenia part activa en els esforços per organitzar la naixent avantguarda artística americana, participant en col·loquis i exposicions col·lectives amb representants de l’Expressionisme abstracte, com són Willem de Kooning i Franz Kline.

La seva presència en l’escena novaiorquesa va ser constant al llarg dels anys 50, però no va ser fins el 1964 que va inaugurar, a l’Stable Gallery d’aquella ciutat, la primera exposició personal important, en què es va fer palès un canvi dramàtic en la seva producció, tant en l’aspecte formal com pel que fa als materials (amb la utilització del làtex i guix). L’any 1966, aquest canvi es va confirmar en ser incloses obres de Bourgeois en l’exposició Eccentric Abstraction, que agrupava els representants de l’anomenat Post-minimalisme, entre els quals hi havia Bruce Nauman, Keith Sonnier i Eva Hesse. Cap al 1970, va aplicar amb elegància el seu repertori de formes protuberants i cargolades i d’imatges quasi-orgàniques en variacions en marbre i, en l’extrem oposat, en instal·lacions de gran escala on utilitzava materials tous “farcits” o “desinflats”. Peces com Confrontation i A Bouquet/A Fashion Show of Body Parts, ambdues de 1978, combinen tots els elements formals i simbòlics característics de la seva obra d’aleshores ençà (graelles cubistes i biomorfisme surrealista) amb elements propis de la performance.

L’any 1980, les obres de Louise Bourgeois -tant les dels primers períodes com les menys conegudes dels anys seixanta i setanta- van poder ser àmpliament revalorades gràcies a una primera sèrie d’exposicions antològiques que tingueren lloc en diverses galeries. Coincidint amb l’adveniment del Neo-expressionisme, aquestes exposicions van fer que Bourgeois fos novament alineada amb una generació d’artistes més joves que ella, tal com havia succeït anteriorment quan se la va arrenglerar amb els artistes post-minimalistes. El 1982, Deborah Wye va organitzar, al MOMA (The Museum of Modern Art) de Nova York, una important exposició retrospectiva de la seva obra.

Per mitjà de les prop de 160 obres, majoritàriament escultures, però també pintures, dibuixos i gravats, aquesta exposició estudiava l’evolució artística de Louise Bourgeois, des de la seva producció primerenca dels anys quaranta fins l’actualitat, passant per les escultures provocatives i molt originals dels anys seixanta i setanta. L’exposició mostrava també l’atenció que Bourgeois ha posat, al llarg de la seva carrera, a determinats temes i obsessions personals, alhora que ens descobria definitivament la singular personalitat i la intensitat del conjunt de la seva obra.