Krzysztof Wodiczko. Instruments, projeccions, vehicles

›

Krzysztof Wodiczko. Instruments, projeccions, vehicles

Krzysztof Wodiczko (Varsòvia, 1943) es va graduar a l’Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia l’any 1968, en l’especialitat de disseny industrial. Pocs anys després presentava per primera vegada la seva obra a la Galeria Wspólczesna de Varsòvia. Des d’aleshores ha realitzat instal·lacions i presentat propostes estètico-socials en nombrosos espais d’arreu del món.

L’any 1977 va deixar Polònia per instal·lar-se al Canadà. Actualment viu a la ciutat de Nova York, tot i que durant el curs acadèmic 1991-1992 ha impartit un curs a París, convidat per l’École nationale supérieure des beaux-arts (Ensba). Sens dubte, la seva trajectòria artística no es pot desvincular d’una intensa experiència docent.

Wodiczko és reconegut internacionalment per les múltiples projeccions d’imatges gegants sobre edificis i monuments, realitzades durant la dècada dels vuitanta arreu del món.

Les imatges que projecta Krzysztof Wodiczko s’integren amb la forma arquitectònica de l’edifici o monument escollits, ja es tracti d’una façana, un arc, una columna, els graons d’una escala o una estàtua. Sovint aquests edificis i monuments han estat passivament assimilats pels vianants. A través de les imatges, l’artista provoca un diàleg que renova i actualitza la seva primera funcionalitat. D’aquesta manera enriqueix, transforma i manipula el missatge inicial de l’arquitectura pública, per tal d’impactar, denunciar i revoltar l’opinió pública.

L’any 1985, a Londres, Wodiczko va projectar una esvàstica sobre l’edifici de l’Ambaixada de Sudàfrica. A la façana del Whitney Museum de Nova York va projectar la fotografia d’unes mans obertes amb la inscripció de la frase “Glasnost in USA” als palmells. A l’aleshores Berlín Est, Wodiczko va fer una projecció sobre l’estàtua de Lenin, com a part d’una exposició organitzada pel DAAD l’any 1990: mitjançant una diapositiva va transformar el mític revolucionari soviètic en un indigent que arrossegava les seves pertinences.

Tanmateix, la producció de Krzysztof Wodiczko no es limita a aquestes projeccions públiques. La seva formació com a dissenyador industrial li ha permès de crear un tipus d’objectes mòbils que tambè s’inscriuen dins l’”art públic”, d’evidents continguts crítics, que desenvolupa l’artista. El Vehicle dels sense llar i el Poliscar són potser els dissenys més coneguts d’entre els diversos prototipus que Wodiczko ha creat. Aquests vehicles són una espècie de carros que permetrien els sense llar traslladar-hi les seves pertinences i viure-hi alhora.

Bé es tracti de projeccions, bé de vehicles, les instal·lacions de Krzysztof Wodiczko tenen un comú denominador: l’entorn polític, social i econòmic on es desenvolupen els seus projectes. Wodiczko crea sempre en funció de les circumstàncies que envolten els murs o monuments sobre els quals projecta les imatges o en funció de les característiques que defineixen l’usuari per a qui dissenya un vehicle. El darrer objectiu que persegueix Wodiczko és posar de relleu les contradiccions del nostre temps i del nostre entorn que la majoria de ciutadans sovint prefereixen ignorar.

En aquest sentit, per exemple, les seves darreres instal·lacions s’emmarquen dins la problemàtica dels sense llar de la ciutat de Nova York. En d’altres ocasions ha treballat a partir de l’èxode de jueus procedents de la Unió Soviètica cap a Israel, en relació amb la Guerra del Golf o sobre l’especulació immobiliària a les grans ciutats.

Darrerament, potser influenciat per la seva última estada a París, Wodiczko està concebent noves creacions a partir de la problemàtica sorgida a Europa entorn dels col·lectius d’immigrants extracomunitaris. Barcelona no és aliena a aquesta problemàtica, sobre la qual se centra el projecte que va presentar, per primera vegada, a la nostra ciutat.

La mostra que va presentar la Fundació Antoni Tàpies constava de diverses instal·lacions de les projeccions que ha realitzat Krzysztof Wodiczko al llarg de la seva trajectòria artística i d’alguns prototipus de vehicles dissenyats per l’artista polonès. La intervenció de Wodiczko a la ciutat de Barcelona es va concretar en el projecte Xenobàcul, basat, com dèiem, en les contradiccions sorgides a l’entorn de la immigració extracomunitària cap a Europa.

A l’Auditori de la Fundació es projectava diàriament la pel·lícula Krzysztof Wodiczko. Projections, dirigida pel canadenc Derek May i produïda pel National Film Board of Canada. Krzysztof Wodiczko. Projections, a través d’una panoràmica de les projeccions realitzades per aquest polèmic artista, retrata un creador que utilitza les arts àudio-visuals per desvetllar problemàtiques socials i polítiques ignorades o velades per les autoritats i l’opinió pública.