La Fundació roman tancada fins el 3 d’octubre per canvi d’exposicions. Inscriu-te a la inauguració del 2 d’octubre.

Botiga
Logo Fundació Antoni Tàpies

John Akomfrah
Vertigo Sea

© Smoking Dogs Films; Courtesy Smoking Dogs Films and Lisson Gallery.

Vertigo Sea és una instal·lació de vídeo de tres canals que descriu la relació de la humanitat amb el mar. L’obra és una narració sobre l’ésser humà i la natura, sobre la bellesa, la violència i la precarietat de la vida. Planteja els problemes de les migracions, la història de l’esclavitud i la colonització, la guerra i el conflicte, i aborda les preocupacions ecològiques actuals.

L’obra es va estrenar a la 56a Biennal de Venècia el 2015, titulada All the World’s Futures i comissariada per Okwui Enwezor. En un estil característic i innovador, Akomfrah explora la nostra capacitat de sobreviure al mar des de la pesca a la migració, l’esclavitud i la colonització del món. A Vertigo Sea combina material d’arxiu de la BBC Natural History Unit amb filmacions noves realitzades a Escòcia, Noruega i les Illes Fèroe. És una obra èpica, una representació poètica i commovedora de la relació humana amb la natura on la bellesa hipnòtica dels paisatges oceànics i de la vida marina, o d’escenes gelades de l’Àrtic, es juxtaposen amb imatges del tràfic d’esclaus, de la crueltat de la indústria de la pesca de balenes, o de la cacera d’óssos polars, i de la travessada dels oceans de les diverses generacions de migrants que s’han arriscat a la recerca d’una vida millor.

El mar és un motiu recurrent en l’obra d’Akomfrah; la immensitat de l’oceà marca l’escenari de les conquestes colonials i el comerç transatlàntic d’esclaus, així com els fluxos migratoris contemporanis. Les seves obres es caracteritzen per un interès en les històries, els records i les esperances personals i col·lectives, així com en les identitats culturals. El film també incorpora seqüències on es representa a Olaudah Equiano (c. 1745-1797), l’esclau africà llibert i pioner de la causa abolicionista que va navegar pels mars, va explorar l’Àrtic i que acabaria vivint a Anglaterra, fent campanya per estendre el vot als treballadors i publicant una autobiografia que és cabdal en la narrativa sobre els horrors de l’esclavitud.

 

John Akomfrah (1957), nascut a Accra, Ghana, viu i treballa a Londres. Va ser cofundador del Black Audio Film Collective, a Londres, l’any 1982 amb, entre d’altres, David Lawson i Lina Gopaul, amb els quals continua treballant a la productora Smoking Dogs Films. Les seves instal·lacions de vídeo són composicions visuals multicanal que despleguen contrastos i diàlegs entre la imatge i el so, entre la realitat i la ficció, on el muntatge, com diu ell, fa aflorar «relacions inconscients entre el subjecte i les forces històriques».

Altres obres recents d’Akomfrah són Mnemosyne (2010), sobre l’experiència de la migració a la Gran Bretanya; Hauntologies (2012), que va marcar un canvi en la seva pràctica, en allunyar-se dels contextos televisius i cinematogràfics en què operava des dels anys vuitanta, per tornar als seus experiments anteriors a l’espai de la galeria; Peripeteia (2012), que pren com a punt de partida dos retrats pintats per Albrecht Dürer, Kopf eines Negers (Cap d’un home negre) (1508) i Porträt der Afrikanerin Katherina (Retrat de l’africana Katharina) (1520); The Unfinished Conversation (2012) i The Stuart Hall Project (2013), sobre la vida i l’obra del teòric cultural Stuart Hall; Tropikos (2015), sobre el passat colonial britànic a Guinea; Auto Da Fé (2016), sobre la persecució religiosa; Precarity (2017), el drama del músic Charles Joseph “Buddy” Bolden, la diàspora i el llegat de la creativitat i la creació del jazz modern; Purple (2017), que tracta de l’impacte de la humanitat i la industria sobre la natura i el planeta i Four Nocturnes (2019), presentada al Pavelló de Ghana de la 58a Biennal de Venècia el 2019, que, juntament amb Vertigo Sea i Purple, forma la trilogia de pel·lícules que exploren la relació complexa entre la destrucció del món natural i la nostra pròpia destrucció.

© Smoking Dogs Films; Courtesy Smoking Dogs Films and Lisson Gallery.