fbpx
Botiga
Logo Fundació Antoni Tàpies

Jannis Kounellis. La Stanza Vede

La mostra va reunir per primera vegada prop de 160 dibuixos realitzats entre els anys 1970 i 1990. No es tractava, tanmateix, d’esbossos preparatius d’escultures o instal·lacions, sinó d’anotacions gràfiques sobre els diferents espais per als quals l’artista realitza les seves obres. D’aquí el títol de l’exposició La Stanza Vede (La cambra mira).

Aquestes anotacions dibuixades són part integral del procés creatiu de l’artista. Com diu Rudi H. Fuchs, són els dibuixos els que preparen la cambra per ser el lloc de l’acció, i no tant la cambra -amb els seus condicionants i característiques pròpies- la que predisposa el caràcter de les obres que acollirà.

Jannis Kounellis va néixer al Pireu, Grècia, el 1936. Vint anys després decideix traslladar-se a Roma, ciutat on va donar-se a conèixer com a artista i on resideix des d’aleshores.

Kounellis no va defallir fins a crear un llenguatge artístic propi i renovat (potser ell diria revolucionari). No és cap casualitat que la seva primera exposició, l’any 1960 a Roma fos presentada sota el títol L’alfabeto de Kounellis. Aquest nou llenguatge artístic sorgia de la relació d’apropament entre matèries inertes i matèries vives a través del qual s’afavorís la presa de consciència i una actitud crítica envers la creació artística precedent i envers tota la societat, perquè aquest és, segons Kounellis, el rol de l’artista. I el resultat de la seva recerca representa una renovació de valors, d’una banda agressiva i inquietant, però de l’altra, ben ancorada en la tradició.

El nou llenguatge de Kounellis requeria, en primer lloc, d’un nou suport pictòric i, segonament, d’un nou alfabet de signes. Per això a principis de la dècada dels seixanta va optar per substituir el full de paper tradicional o la tela per una planxa de ferro on aplicava l’abecedari kounellià compost de foc, terra, carbó, llana, plantes i animals vius i morts, entre d’altres elements.

Amb aquesta simbiosi del “natural” amb l’“artificial”, Kounellis marca una nova etapa en la seva trajectòria, la que el projectarà al reconeixement de la crítica mundial.

Per a Kounellis cada nova instal·lació és només en funció de l’espai que l’acollirà. Les característiques físiques de la sala d’exposicions i l’entorn socio-urbà que l’acull, acabaran de definir les sèries de repeticions de què consten les seves obres. Cada cambra, cada local, cada edifici, cada barri, cada ciutat, modularan l’artista abans que aquest executi la seva transformació mitjançant les seves obres.

D’açí l’interès de l’exposició La Stanza vede. Els prop de 160 dibuixos són els estudis previs realitzats per Kounellis abans d’ubicar-hi les seves instal·lacions. Com s’impregna d’elles i com les imagina abans d’immiscir-s’hi amb el seu foc, les seves vedelles esquarterades, els seus gots de vidre o els seus soplets de gas butà, es capta perfectament en els dibuixos de Kounellis.