James Coleman

Al llarg de la seva trajectòria creativa, James Coleman (Irlanda, 1941) ha abordat qüestions referides a la realitat, la percepció, la representació i l’elaboració de la imatge i de la identitat.

L’artista s’aproxima a aquests temes amb una utilització tangencial de vídeo, pel·lícula, imatges projectades, teatre i performance. Les seves instal·lacions es presenten com a escenificacions on l’espectador-observador es veu atrapat en una xarxa de tensions i d’impactes. Ja no són projeccions, no són empremtes o traces; són realitats, existències que es produeixen en el temps, entre la memòria i l’oblit.

Coleman combina el misteri de la ficció amb elements materials i històrics de la vida quotidiana. Així, les seves obres barregen al·lusions a situacions reals, gèneres literaris com el teatre i el folklore irlandès i pastitxos extrets de la cultura popular. Tots aquests elements es combinen amb imatges que remeten indirectament a la pintura tradicional, a la fotografia de moda i a la cultura musical. El que en resulta és una creació complexa i compromesa que suggereix un missatge codificat.

L’exposició a la Fundació Antoni Tàpies constava d’una completa selecció d’obres que permetia la comprensió d’un treball no exempt de dificultat i complexitat. A més d’una nova peça realitzada expressament per a aquest projecte, la mostra incloïa: Fly (1970), pel·lícula 16 mm, b/n, projecció en cicle continu; Pump (1972), pel·lícula 16 mm, b/n, projecció en cicle continu; Duck-Rabbit (1973), projecció contínua d’imatges; Clara and Dario (1975), projecció d’imatges amb narració sincronitzada; La Tache Aveugle (1978-1990), projecció contínua d’imatges; So Different… and Yet (1980), videoinstal·lació en color; i Lapsus Exposure (1992-1994), projecció d’imatges amb narració sincronitzada.

L’obra, Photograph (1998-1999), va ser produïda per la Fundació Antoni Tàpies amb la Fundació “la Caixa” i el Palais des Beaux-Arts de Brussel·les. Aquesta obra consisteix en una projecció de diapositives sincronitzades amb la veu en off d’un narrador. Les imatges fotogràfiques documenten els preparatius i els assaigs que realitzen un grup d’alumnes d’una escola pública per a un concurs de dansa interescolar que se celebra a Irlanda cada any.

L’exposició s’acompanya d’un catàleg publicat per la Fundació Antoni Tàpies amb textos de Rosalind E. Krauss, Jean-Christophe Royoux i Benjamin H.D. Buchloh.