Divendres, 12 d’abril, la Fundació tancarà a les 17.30h amb motiu de l’actuació de Cabosanroque del cicle “Les cadires de Tàpies”. Perdoneu les molèsties. | + informació

Llibreria
Logo Fundació Antoni Tàpies

Insideout: jardí del cambalache

Insideout: jardí del cambalache fou un projecte en procés que es va iniciar el març de 2000 i que va comptar amb la intervenció de Federico Guzmán com a artista i Rosa Pera com a comissària. Insideout: jardí del cambalache es va presentar en el marc de la Triennal Barcelona Art Report 2001.

“Ens hem plantat a la Fundació Antoni Tàpies, des d’on volem armar una nova col·lecció a ritme de planta. La Col·lecció mutant, acumulativa i reciclable, és el fruit d’una conversa no moderada entre el museu i el carrer.

Per cultivar la terra del museu i poder distribuir-ne informalment els seus dons entre els ciutadans, el pati de la Fundació s’ha reconvertit en hort: un jardí de plantes econòmiques que permet restablir el caràcter comunitari i l’ús participatiu d’aquest espai, que al·ludeix a la seva memòria.

Plantes aromàtiques, alimentàries, medicinals i industrials i altres produccions culturals s’ofereixen a canvi de tot el que es vulgui donar. Amb l’intercanvi no monetari com a metodologia, aquest jardí es proposa com un troc biològic entre plantes i ciutadans, un bescanvi mental entre persones mediat per plantes i un traspàs de llocs a través del viatge i el pensament.

L’argument d’Insideout: jardí del cambalache és el seu creixement, en entrar i sortir del museu, disseminar-se per la seva arquitectura, infiltrar-se per altres territoris i provocar situacions propícies al regateig no pecuniari. Una trama en mudança constant, protagonitzada per tothom que vulgui gaudir del diàleg ininterromput entre objectes, dibuixos, plantes, visitants i fotocòpies, en un espai recreatiu i itinerant: viatges d’anada i tornada amb parada a totes les estacions, de l’hort portàtil del museu a les fires tradicionals de la ciutat, del laboratori a l’exposició, del taller al debat, del joc a la reflexió.”

Rosa Pera