Harun Farocki. Empatia

Aquesta exposició aplega una àmplia selecció de pel·lícules i de videoinstal·lacions d’un cineasta, escriptor i artista la influència èpica del qual el va convertir en una figura fonamental de la segona meitat del segle XX.

En col·laboració amb l’IVAM. Institut Valencià d’Art Modern, la Fundació Antoni Tàpies presenta la segona part d’un projecte que revisa les primeres pel·lícules militants de Farocki de la dècada de 1960, així com les videoinstal·lacions que va produir a partir de 1995. Mentre que la selecció a l’IVAM se centra en la investigació de Farocki de la imatge de vigilància, la imatge operativa i les tecnologies de la visió, la Fundació Antoni Tàpies presenta una sèrie d’obres emblemàtiques que analitzen les formes de treball que sorgeixen dels models tradicionals de producció, així com de les exigències de la producció capitalista se centra en els canvis en els processos de treball i la seva representació en les societats contemporànies.

La noció d’empatia, presa d’un text d’Harun Farocki, informa la selecció d’obres que es presentarà a Barcelona. Mentre que, des de la dècada de 1960, l’efecte de distanciament de Brecht va imposar la necessitat de desromanticització i d’objectivitat en les pràctiques documentals, cap al final de la seva vida Farocki es va preguntar per què el terme preciós d’”empatia” s’havia lliurat a l’enemic, és a dir, al cinema de consum i a la indústria de l’entreteniment. Harun Farocki cridava a la reconsideració i a la reapropiació: en favor d’Una altra mena d’empatia. Considerem que l’ús particular de la paciència i de l’absència de prejudicis de Farocki amb la càmera, com a eina per al rodatge de persones que treballen i dels espais de treball sense interferència o manipulació, són una prova viva de la seva qualitat empàtica. Com a complement d’aquesta selecció d’obres impulsades per l’interès de Farocki en el món del treball, la Fundació Antoni Tàpies presentarà, per primera vegada a l’Estat espanyol, el darrer projecte a llarg termini de Farocki, realitzat conjuntament amb Antje Ehmann: Eine Einstellung zur Arbeit / Labour in a Single Shot (El treball en una sola seqüència).

De 2011 a 2014, Farocki i Ehmann van dur a terme tallers amb directors de cinema i amb artistes en quinze ciutats de tot el món. En conjunt, en aquests tallers es van produir més de quatre-centes pel·lícules d’un a dos minuts de durada entorn el tema del treball. L’exposició a la Fundació Antoni Tàpies inclou una selecció de cinquanta-quatre pel·lícules procedents de nou ciutats. Aquestes pel·lícules breus realitzades en una sola seqüència exemplifiquen les múltiples formes de treball que coexisteixen al món avui en dia: la mà d’obra material o immaterial, el treball remunerat o no remunerat, les ocupacions tradicionals o les noves. Les obres de Harun Farocki, així com les pel·lícules seleccionades a partir de Labour in a Single Shot revelen que els escenaris cinematogràfics es poden trobar on sigui que hi hagi una pedagogia de la imatge. Es basen en la suposició que una imatge mai no és innocent, sinó més aviat part d’una cultura visual històricament canviant i dels seus règims de la imatge.