Llibreria
Logo Fundació Antoni Tàpies

Hans-Peter Feldmann. Exposició d’art

Hans-Peter Feldmann (Düsseldorf, 1941) és un dels artistes més representatius de l’escena artística alemanya dels anys seixanta i setanta, i a més ha estat precursor de les actituds apropiacionistes de finals dels vuitanta. La seva producció artística més recent ha sabut mantenir l’actualitat del moviment performatiu dels anys setanta inserint-lo en la realitat política i social dels noranta.

Una primera etapa de l’activitat professional d’aquest artista es desenvolupa entre 1968 i 1980. Durant aquest període, Feldmann produeix un corpus artístic variat, però coherent, que inclou una extensa sèrie de quaderns de petit format amb imatges aparentment trivials reproduïdes en blanc i negre, cartes, pòsters, postals, pàgines de diari acolorides, joguines trobades i repintades, com també reproduccions en guix d’escultures clàssiques pintades amb colors vius. La majoria d’aquests objectes i imatges són seriats, sense signar, i es venen a uns preus molt assequibles. D’aquesta manera, Feldmann elabora una obra basada en el concepte del plagi, en el mite barthesià de la mort de l’autor, en l’efecte creatiu de la còpia i en l’apropiació de les imatges i dels objectes que l’artista extreu de la seva vida quotidiana. Reproduint imatges i motius que al seu torn han estat reproduïts infinitament (coloms de la pau i cignes romàntics i sentimentals, noies mig nues, conductors d’automòbils vestits de cuir, jugadors de futbol, peces de roba, i un llarg etcètera), Feldmann les buida del seu caràcter representacional per inserir-les en un altre nivell de reproducció, sense representació i sense contingut, que porta implícit una crítica al món de l’art i de la cultura. Aquesta actitud crítica és la que, el 1980, el fa decidir abandonar el circuit artístic i obrir una botiga de records, curiositats i objectes de segona mà a Düsseldorf. Només al cap de deu anys, Feldmann es reincorpora al món de l’art reprenent el seu vocabulari habitual que qüestiona la iniquitat de les imatges, dels valors culturals i, en general, dels sentiments, produïts massivament.

La Fundació Antoni Tàpies va presentar una exposició que, tot i no ser retrospectiva, aplegava d’obra d’esperit crític de Hans-Peter Feldmann des de 1972 fins a l’actualitat. L’exposició, en gran part dissenyada pel mateix artista, incloïa els quaderns d’imatges i altres publicacions fonamentals de la seva producció artística, juntament amb escultures clàssiques de guix pintat, pòsters en blanc i negre impresos en offset durant la dècada dels setanta, pòsters en color impresos en offset més recentment, i una selecció de la sèrie fotogràfica Time Series en la qual ha treballat periòdicament des dels anys setanta. L’exposició també recollia objectes que reflecteixen la seva faceta de col·leccionista d’imatges, amb postals, fotografies i joguines.