Logo Fundació Antoni Tàpies

Fernando Bryce

La Fundació Antoni Tàpies presenta la primera exposició monogràfica dedicada a l’obra de Fernando Bryce (Lima, 1965), un artista que treballa entorn de la memòria a partir de sèries de dibuixos que reprodueixen imatges i documents d’arxiu per tal d’oferir narratives històriques diverses i visions de la història no lineals que permetin una mirada nova del present.

A finals dels anys noranta, Fernando Bryce va deixar de banda la pintura per dedicar-se enterament al dibuix i desenvolupar un treball basat en el que ell anomena “el mètode de l’anàlisi mimètica”, és a dir, la còpia amb tinta d’una sèrie de fotografies, retalls de diari, anuncis, publicitat promocional o propaganda popular, entre d’altres documents, extrets d’arxius i biblioteques. En un principi, la intenció de l’artista era realitzar un exercici sobre la història del poder i les imatges al seu país d’origen, el Perú, però ben aviat la recerca arqueològica documental va estendre’s a moments i personatges històrics determinants del segle XX, amb una doble intenció: d’una banda, rescatar del passat documents i imatges volgudament oblidades per la història oficial, i, de l’altra, aturar en el present aquells fets destinats a ser oblidats ràpidament per l’estructura mediàtica del poder vigent. D’aquesta manera, l’obra de Bryce proposa una nova mirada sobre la història i descobreix els discursos unívocs dels poders imperants. Bryce reclama una nova imatge en copiar mimèticament documents, mapes estadístics, informes burocràtics, pamflets, i a l’hora fa de la imatge un nou tipus d’escriptura, una grafologia que revela una xarxa de relacions d’un cas històric específic.

Així, Bryce crea unes sèries temàtiques que homogeneïtzen les seves fonts i les transformen en dibuixos en blanc i negre gairebé sempre del mateix format. Aquesta estratègia artística té una intenció crítica i ètica. Malgrat l’objectivitat que imprimeix a les seves sèries, la transcripció literal dels documents i les imatges i la selecció del material mostren el que està ocult, ja sigui rescatant històries de l’oblit o desemmascarant amb ironia els discursos oficials del poder. Per diverses raons, l’acumulació d’imatges i la manera com Bryce les ordena de forma sintètica, parodia i interpel·la els mitjans i la reproducció massiva. Davant de la generalització de la reproducció il·limitada i el seu caràcter actual deshistoritzat, immers en un context digital i tecnològic, el procés de còpia a través del dibuix de documents que estan fora de la circulació elabora a la manera benjaminiana una evocació auràtica i redemptora, a l’hora que esdevé un treball a la recerca d’una memòria històrica col·lectiva.

La Fundació Antoni Tàpies mostra nou de les seves sèries de dibuixos: Walter Benjamin (2002) i Trotsky (2003) són sèries dedicades a aquests dos intel·lectuals, el pensament crític dels quals ha marcat el segle XX. La sèrie Walter Benjamin és, a més d’un homenatge a Benjamin, una declaració d’intencions del treball de Bryce: moltes de les citacions d’aquest intel·lectual que Bryce recull a la sèrie es poden entendre com a dogmes o idees presents en el seu treball. D’altra banda, la sèrie Trotsky és un homenatge crític a aquest personatge, que alhora pretén posar de manifest una història silenciada i anorreada. La sèrie The Spanish Revolution (2003) i The Spanish War (2003), i la sèrie Revolución (2004) aborden dos moments àlgids de lluites socials esperonades pel pensament utòpic del segle XX, la Guerra Civil Espanyola i la Revolució Cubana. En la sèrie sobre la Guerra Civil Espanyola Bryce s’interessa per la història silenciada o marginada dels sectors més radicals, anarquistes, comunistes antiestalinistes (el POUM), diferenciada de l’esquerra estalinista o dels socialistes d’esquerres, i la plasma amb una certa distància crítica; Revolución, que pren el títol del primer diari oficial cubà, ofereix una visió crítica de les relacions de poder entre Amèrica Llatina i Estats Units: comença amb la Revolució Cubana, i després mostra diversos esdeveniments dels moviments socials i polítics a Amèrica Llatina durant els anys seixanta. Visión de la pintura occidental (2002) reflecteix amb ironia una situació de colonialisme cultural. La sèrie està basada en un museu de reproduccions pictòriques de la Universidad San Marcos de Lima que tenia l’objectiu de difondre l’art a través de la reproducció d’obres d’art en offset. Visión de la pintura occidental està formada per reproduccions fotogràfiques d’algunes d’aquestes reproduccions i una sèrie de dibuixos que mostren la correspondència del museu en la gestació d’aquest projecte. La Fundació també presenta tres sèries menys extenses que apliquen l’anàlisi mimètica a un sol document. “Cuba” (2002) i México (2002) reprodueixen fulletons turístics dels anys cinquanta, mentre que Guatemala 54 (2002) fa referència al cop de la CIA i la United Fruit Company contra el president electe Arbenz el 1954. Finalment, es pot veure la sèrie Américas (2005), que pren el títol de la revista de la Organización de los Estados Americanos (OEA) i reprodueix diverses pàgines d’exemplars dels anys cinquanta i seixanta.

L’exposició Fernando Bryce va acompanyada d’una publicació que inclou textos de Gustavo Buntinx, Kevin Power i Rodrigo Quijano, una conversa entre Fernando Bryce i Helena Tatay, i reprodueix 272 dibuixos.

Utilizamos cookies propias y de terceros. Si continúa navegando, consideramos que acepta nuestra política de cookies.

Close Icon