Llibreria
Logo Fundació Antoni Tàpies

Cultures d’arxiu

www.culturasdearchivo.org

Gran part de la reflexió estètica del segle XX ha estat dedicada a les condicions de recepció i creació dels productes i les actuacions de l’ésser humà, incloent-hi la manera com aquest s’apropia de la realitat que l’envolta.

Arxius i museus conflueixen en aquesta reflexió, tot i que l’arxiu, com a projecte, ho conté tot sobre la part de la realitat que representa, mentre que el museu només fa pública una part de la realitat que exposa en les seves sales.

Si la creació d’aquests portals, pretextos i ordenacions ha estat el mètode amb el qual la cultura occidental ha comprès, organitzat, posseït i manipulat la seva realitat -o l’aliena-, el pas següent hauria de ser utilitzar-los com un suport conscient per a narracions i ficcions realistes.

Amb això es dissol la frontera aparent entre la creació del document, la seva exhibició en qualsevol mitjà i sobretot entre la realitat, el relat i la ficció.

Cultures d’arxiu va ser una narració guiada mitjançant documents, un recorregut a través de l’arxiu i la seva repercussió en les formes de recrear i entendre la realitat per mitjà de mètodes d’organització i accés a la informació. El projecte discorria a través de fragments de la cultura i l’art contemporanis implicats en els processos de producció de realitat que genera l’arxiu. Relatava i representava aspectes de la dialèctica entre la creació i l’exposició de documents, de la seva troballa i publicació. Reflectia una part del debat sobre la seva condició repressora i alhora mostrava intervencions directes de narradors i artistes amb una intenció no marcada pel positivisme subjacent en qualsevol arxiu, document o mirada documental.

El projecte es va instal·lar al nivell 3 de la Fundació Antoni Tàpies a través de fotografies que, en manipular la topografia de les sales d’exposició, creaven, recreaven, citaven i documentaven els llocs habituals dels arxius, i interaccionaven amb els seus materials físics, les seves estructures, els seus rituals i la seva anàlisi bibliograficodigital. L’arxiu de repressió totalitària; el repertori fotogràfic per a la catalogació totalitzadora de la realitat d’una època; les fitxes per nomenar, identificar, mesurar i arxivar individus, procedents de disciplines com la criminologia, la geologia, l’arqueologia, l’etnologia o la zoologia; la compulsió privada per arxivar en imatges; el registre del que és nou en cada viatge; l’obsessió per la imatge familiar i, en general, la reserva de la memòria i la memòria localitzada en les seves dades, són elements que es posaven en comú en el projecte, en tant que reflectien la tendència que impulsa a mantenir la realitat narrada, ordenada, arxivada, datada i subtitulada.

Al final d’aquest recorregut hi ha dos treballs d’autor en els quals l’ús de l’arxiu n’implica també l’anàlisi: la construcció versemblant a partir de la presentació del fals document, i la recreació i redefinició de la història en la cultura contemporània a través del cinema.