Bahman Jalali

No tan sols per la seva immensa producció durant més de quaranta anys, sinó també pels seus esforços constants com a col·leccionista, conservador, historiador i dipositari de la tasca de transmissió envers les noves generacions, l’obra de Bahman Jalali (Teheran, 1944) és la memòria viva d’una modernitat visual inherent al pas històric de l’Iran cap a l’acció moral i normativa.

Bahman Jalali ha fotografiat els quatre racons de la seva terra, n’ha documentat les guerres i revolucions, n’ha capturat en imatges el paisatge desèrtic i ha recollit la topografia facial de la seva gent, familiaritzat com està amb la quietud desolada de les ciutats i els pobles iranians. Contemplar les fotografies de Bahman Jalali és presenciar la història evident i oculta del seu poble: des dels carrers i els fronts de batalla, de les seves revolucions i guerres, fins al paisatge desolat dels seus deserts i ciutats, així com els racons llunyans dels seus records fotogràfics. L’obra i l’activitat de Bahman Jalali són mostres del paper perdurable de la fotografia en el sorgiment del seu país com a nació-estat modern durant els darrers dos-cents anys, i alhora identifica i localitza els diversos règims visuals que han contribuït a formar la modernitat iraniana. En la seva obra, i entre les siluetes de la seva memòria fotogràfica, hi trobem els registres actius d’una modernitat visual confrontada amb una narrativa nacional que és a l’arrel de la consciència col·lectiva iraniana.

L’exposició abasta tots els aspectes de l’obra de Bahman Jalali, incloent-hi una àmplia selecció de les seves fotografies documentals, que van ser realitzades principalment a l’Iran des de començament dels anys setanta. Presentem dos projectes documentals importants: Dies de sang, dies de foc (Teheran, 1978-1979), testimoni de la revolució iraniana, i Khorramshahr. La ciutat que va ser destruïda (1981), document de la guerra entre l’Iran i l’Iraq; d’altres sèries documentals que retraten la vida quotidiana, la vida dels pescadors i les formes arquitectòniques tradicionals del desert iranià o de la ciutat de Bushehr; i una selecció de fotomuntatges de negatius de l’època qajarita que reprenen d’una manera experimental i innovadora la història de la fotografia iraniana.