La Fundació Antoni Tàpies és tancada temporalment. Més informació

Utilizamos cookies propias y de terceros. Si continúa navegando, consideramos que acepta nuestra política de cookies.

Antoni Tàpies. T de Teresa

A Memòria personal (1977) Tàpies la recorda amb “la verdor clara dels seus ulls, els cabells fins i rossos, els pòmuls eslaus, els llavis atraients…”

 

 

Antoni Tàpies (1923-2012) va conèixer Teresa Barba (1934) a finals de la dècada de 1940. Aleshores ella encara era molt jove. Pocs anys abans havia perdut la mare i s’havia hagut de fer càrrec dels seus cinc germans, alhora que tenia cura del seu pare. Això li conferia una maduresa i una humanitat poc habituals a la seva edat. Durant l’estada de l’artista a París el bienni 1950-1951 van intercanviar una correspondència intensa i freqüent que els va unir a través de lligams íntims. En tornar de París van formalitzar la relació i l’octubre de 1954 Antoni Tàpies i Teresa Barba es casaven a Barcelona.

 

La presentació de la sèrie de dibuixos Sèrie Teresa (1966) juntament amb la sèrie de litografies, litocollages i collages Cartes per a la Teresa (1974) ret homenatge a la seva relació. Aquestes obres celebren un llenguatge privat, accessible només per a aquells que en van fer ús. Els dos blocs de treball despleguen un repertori de signes sense traducció per als espectadors. Tot un gest que preserva la intimitat de la parella malgrat les al·lusions explícites a la domesticitat i a la sexualitat compartida.

 

Ambdós títols remeten a la metodologia de la música serial amb la qual s’explora la combinatòria de la sèrie dels dotze tons. Tàpies considerava que la música, alliberada de la narrativitat més tradicional, constituïa una forma d’expressió més pura. Per això trasllada aquesta metodologia al dibuix. Quan l’any 1971 realitza la sèrie Cartes per a la Teresa (publicada el 1974 en forma de carpeta), l’artista juga amb el doble significat de la paraula carta. D’una banda, el de la comunicació escrita que al·ludeix a la correspondència amorosa entre ell i la Teresa, i, de l’altra, un sentit molt més esotèric, el que fa referència a una baralla que serveix per jugar a certs jocs o per fer trucs d’il·lusionisme.

 

Teresa és també el nom que carrega un significat polític. Tal com Tàpies va deixar dit en els fragments de la seva autobiografia, als “primers anys seixanta, […] amb la Teresa anàrem vivint més i més de prop les injustícies que es feien al nostre poble tan vexat, a les classes treballadores, a la gent sacrificada de l’oposició… I també les lluites que s’estava obligat a sostenir per demanar els drets més elementals en qualsevol país democràtic, amb les quals lluites tant la Teresa com jo ens sentíem cada cop més identificats”.

Patrocinadors institucionals

Col·laboradors