Llibreria
Logo Fundació Antoni Tàpies

Antoni Tàpies. Col·lecció [5]

Aquesta exposició, dedicada a l’obra d’Antoni Tàpies, segueix un ordre cronològic des de la dècada de 1940 fins avui en dia, i ofereix una mirada completa sobre l’evolució formal del treball d’aquest artista.

La Fundació presenta una selecció renovada d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. El recorregut, que en aquesta ocasió es concentra als Espais A i B, inclou diferents moments creatius de l’artista des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat, i il·lustra l’evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies. L’interès de l’artista per les textures i pel valor expressiu de determinats materials –diferents dels que eren habituals en el món artístic acadèmic–, com ara pols de marbre, sorra, terra i d’altres, esdevé la característica més rellevant del seu treball. Aquest interès pot apreciar-se en obres tan primerenques com ara Zoom (1946), en punts intermedis com ara Terra i pintura (1956) i en obres pertanyents al període de maduresa com ara Marró amb dos papers laterals (1975), Llibre-mur (1990) o Matèria i cartons (2006), per mencionar-ne només unes quantes.

Tàpies ha anat configurant un seguit d’imatges, generalment extretes de l’entorn quotidià, que apareixen en les diferents etapes de la seva producció artística: objectes de la vida diària, però també parts del cos, tradicionalment considerades poc atractives, són tractades en les obres de Tàpies amb la voluntat de mostrar el valor de totes les coses, encara que siguin senzilles o pobres. La imatge del peu és especialment important, atès que ha estat representada de diferents maneres, des de la representació icònica del peu fins a la petjada, passant per la representació del mitjó o de la sabata, i en diferents èpoques, des de l’aparició en obres anteriors a les pintures matèriques fins a l’actualitat. Podem trobar-ne exemples a Llit marró (1960), Matèria en forma de peu (1965) i Planta de peu (1984), entre d’altres.

La mostra també posa de manifest la vocació política de Tàpies, accentuada a finals de la dècada de 1960 i durant la de 1970, visible en aquest cas en una tela de 1976, Composició amb números, creada en memòria de l’activista Oriol Solé i Sugranyes, abatut per la Guàrdia Civil després d’haver fugit del penal de Segòvia l’abril d’aquell mateix any. L’exposició també evidencia l’afinitat que l’artista sent per la música, que considera com un mitjà expressiu molt pur amb un gran poder evocador. Des de l’admiració de l’artista per la música de Bach, Brahms i, sobretot, Wagner, fins a l’interès per la música concreta i electrònica. A més d’incloure en la selecció actual algunes obres que fan palès l’interès de Tàpies per la música, com ara Porta metàl·lica i violí (1956) i Concert (1985), la Fundació, juntament amb bcn216, ha organitzat dos concerts i un taller entorn d’aquest tema (consulteu l’Agenda d’activitats).