Logo Fundació Antoni Tàpies

Antoni Tàpies. Col·lecció, # 4

La Fundació Antoni Tàpies presenta una nova selecció d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. La mostra, que en aquesta ocasió es concentra als Espais A i B, inclou diferents moments creatius de l’artista des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat, i il·lustra l’evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies.

El recorregut s’inicia amb una tria d’obres de 1946 i 1947 que mostren l’interès inicial de l’artista per materials extrapitòrics, com ara cordills, cartrons, caixes, paper de diari, paper higiènic, entre d’altres, les quals avancen el que acabarà sent un tret distintiu de l’obra de maduresa de Tàpies, la seva materialitat. Aquesta naturalesa material de l’obra és visible en pintures com ara Llit marró (1960), Palla i fusta (1969) i Blau emblemàtic (1971), entre d’altres, les quals també evidencien l’interès per un tipus de narrativitat diferent de la tradicional que alhora posa de manifest la construcció de l’objecte artístic. L’exposició també fa un èmfasi especial en la incorporació de l’objecte en les obres de finals de la dècada de 1960 i la de 1970, apreciable en obres com ara Caixó de serradures (1969), Catifa (1970) i Pantalons sobre bastidor (1971), i en el compromís polític en la lluita contra el règim franquista del mateix període, present en obres com ara Homenatge a Salvador Puig Antich (1974) i en la sèrie de monotips del mateix any. L’itinerari segueix amb exemples de la dècada de 1980 en què l’objecte desapareix darrera la tela, com és el cas d’Efecte d’arrugues i taronja (1979), on s’entreveuen plats, coberts, tisores i d’altres objectes de la vida quotidiana de l’artista, i en què el vernís s’erigeix com a veritable protagonista (Tres peus, 1981; Gran díptic dels mitjons, 1987; Gran cadira, 1989, la qual fa al·lusió al poema d’Edgar Allan Poe The Raven (El corb)). L’exposició també compta amb una representació d’escultures de bronze, i es clou amb una mostra de peces més recents en les quals es confirma l’interès de Tàpies pels materials extrapictòrics (Dues piles de terra, 2001) i per la naturalesa de l’art (Cara i dors, 2005).

L’exposició es completa amb la projecció de la pel·lícula de Pere Portabella Nocturn 29 (1968), amb guió de Pere Portabella i Joan Brossa, música de Josep M. Mestres Quadreny i execució al piano a càrrec de Carles Santos, el qual es projecta a l’auditori de la Fundació (Espai C). Antoni Tàpies hi intervé amb un paper breu.