Antoni Tàpies. Col·lecció, # 2
La Fundació presenta una selecció renovada d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. La mostra, que en aquesta ocasió es concentra a l’Espai A, inclou diferents moments creatius de l’artista des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat, i il·lustra l’evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies.
El recorregut s’inicia amb Zoom (1946), una de les obres més primerenques de la Col·lecció, que, tot i el fort caràcter primitivista i la influència del simbolisme que desprèn, és un precedent directe de les pintures matèriques per l’ús de materials densos, pel recurs de la doble representació –la icònica i la indicativa– i pel retrat d’un món geològic primitiu. Zoom, per tant, estaria en relació directa amb obres posteriors, pròpies del seu llenguatge de maduresa, com ara Gran matèria amb papers laterals (1963), Gris, taronja i rosa (1967), i Gran nus (1982). L’exposició també compta amb una tria de dibuixos de la sèrie Història Natural (1950-1951) –una rèplica a la sèrie de frottages de Max Ernst que duu el mateix títol, i que afegeix una dimensió social i política a la interpretació biologicomàgica d’Ernst–, una representació d’obres de finals de la dècada de 1960 i de 1970 en què l’artista incorpora l’objecte en el seu treball –apreciable en obres com ara Cadira i roba (1970) i Fusta i finestres (1976)–, i amb una mostra de peces més recents en les quals es fa palès l’interès de Tàpies per les nocions de la cultura i la filosofia orientals, com ara Complementaris (2007).
L’itinerari es completa amb la projecció dels documentals Tàpies (1990) de Gregory Rood, produït per la BBC i TVE Catalunya, el qual es projecta de l’11 al 23 de febrer a l’àrea Arts combinatòries i del 24 de febrer al 22 d’abril a l’auditori de la Fundació (Espai C), i Antoni Tàpies (1982), d’André S. Labarthe, produït per Ina (Antenne 2), que es pot visualitzar al monitor que es troba a l’Espai A.
